Ambient espectacular al Cornellà-el Prat. Les graderies decorades amb un mosaic amb els colors blanc-i-blau. El públic deixant-se la veu cantant l'himne de l'Espanyol i vint-i-dos jugadors que s'han deixat la pell defensant els colors dels seus clubs. Uns buscaven mantenir la ratxa de victòries a casa, i els altres buscaven seguir la ratxa de victòries a domicili. L'Espanyol ha presentat un onze molt jove format per: Kameni; Chica, Victor Ruiz, Forlín i Dídac; Javi Márquez i Baena; Callejón, Verdú i Luis García; Osvaldo. M'ha sorprès la inclusió de Dídac al lateral esquerra enlloc de David García i crec que això s'ha notat. Per la seva banda, el Barça ha jugat amb l'onze de gala: Valdés; Alves, Piqué, Puyol i Abidal; Busquets, Xavi i Iniesta; Pedro, Messi i Villa.
L'inici del partit ha estat l'esperat; l'Espanyol endollat al 200% i pressionant al Barça a dalt de tot per evitar que els culés sortissin amb la pilota controlada. De fet, els pericos han tingut més possessió en els primers compassos de partit. Però les poques vegades que el Barça conseguia combinar, les arribades a l'àrea se succeïen. L'objectiu de Pochettino, segons el meu entendre, era acumular molts jugadors al centre del camp per pressionar d'allò més al Barça i obligar als culés a haver de jugar per les bandes i, aquí, és on crec que s'ha notat l'absència de David García. Pedro ha marcat el primer gol al minut 19 i Xavi al minut 30. Amb aquest resultat s'ha arribat al descans tot i que Callejón hagués pogut escurçar el marcador però Valdés, amb una aturada monumental, ho ha impedit.
La segona part ha començat amb un Espanyol menys agressiu i amb un Pedro estel·lar que, al minut 61, ha situat el 0-3 al marcador. Poc després però, Osvaldo ha aconseguit retallar les diferències després d'una carrera monumental al costat de Puyol que ha deixat el de la Pobla indefens. Semblava que els pericos s'animaven durant 10 minuts. Llavors ha començat el xou de Villa. Dos gols en nou minuts han situat l'1-5 definitiu a l'estadi de Cornellà-el Prat. En conclusió, he vist l'Espanyol que mai havia vist: tocant i remenant la pilota amb un gran. I també he vist una autèntica trituradora com és el Barça. Un derby amb tot: gols, duresa, targetes, afició i tensió: espectacular!
M'ha agradat / no m'ha agradat:
L'ambient de Cornellà-El Prat amb una afició entregada als seus jugadors.
La forma valenta i de toc amb la que ha intentat jugar l'Espanyol.
La carrera d'Osvaldo que ha deixat enrere Puyol en el gol de l'Espanyol.
El seriós partit del Barça.
El partidàs monumental de Pedro.
La seriositat de Messi i el compromís amb l'equip.
L'aturada de Victor Valdés davant de Callejón.
L'ovació cap a Iniesta.
Els insults de ximpanzè cap a Dani Alves.
La duresa de Baena.
El partit de Sergio Busquets.
La facilitat que ha ofert Dídac a Pedro.
La provocació, en alguns moments del partit, de Dani Alves.
La targeta que ha vist Piqué i que l'impedeix jugar el proper partit de lliga.
L'inici del partit ha estat l'esperat; l'Espanyol endollat al 200% i pressionant al Barça a dalt de tot per evitar que els culés sortissin amb la pilota controlada. De fet, els pericos han tingut més possessió en els primers compassos de partit. Però les poques vegades que el Barça conseguia combinar, les arribades a l'àrea se succeïen. L'objectiu de Pochettino, segons el meu entendre, era acumular molts jugadors al centre del camp per pressionar d'allò més al Barça i obligar als culés a haver de jugar per les bandes i, aquí, és on crec que s'ha notat l'absència de David García. Pedro ha marcat el primer gol al minut 19 i Xavi al minut 30. Amb aquest resultat s'ha arribat al descans tot i que Callejón hagués pogut escurçar el marcador però Valdés, amb una aturada monumental, ho ha impedit.
La segona part ha començat amb un Espanyol menys agressiu i amb un Pedro estel·lar que, al minut 61, ha situat el 0-3 al marcador. Poc després però, Osvaldo ha aconseguit retallar les diferències després d'una carrera monumental al costat de Puyol que ha deixat el de la Pobla indefens. Semblava que els pericos s'animaven durant 10 minuts. Llavors ha començat el xou de Villa. Dos gols en nou minuts han situat l'1-5 definitiu a l'estadi de Cornellà-el Prat. En conclusió, he vist l'Espanyol que mai havia vist: tocant i remenant la pilota amb un gran. I també he vist una autèntica trituradora com és el Barça. Un derby amb tot: gols, duresa, targetes, afició i tensió: espectacular!
M'ha agradat / no m'ha agradat:
L'ambient de Cornellà-El Prat amb una afició entregada als seus jugadors.La forma valenta i de toc amb la que ha intentat jugar l'Espanyol.
La carrera d'Osvaldo que ha deixat enrere Puyol en el gol de l'Espanyol.
El seriós partit del Barça.
El partidàs monumental de Pedro.
La seriositat de Messi i el compromís amb l'equip.
L'aturada de Victor Valdés davant de Callejón.
L'ovació cap a Iniesta.
Els insults de ximpanzè cap a Dani Alves.
La duresa de Baena.
El partit de Sergio Busquets.
La facilitat que ha ofert Dídac a Pedro.
La provocació, en alguns moments del partit, de Dani Alves.
La targeta que ha vist Piqué i que l'impedeix jugar el proper partit de lliga.
Resultat i exhibició al marge, penso que l'ovació a Iniesta ha estat un detall preciós de l'afició perica. De pell de gallina.
ResponderSuprimirMira que l'Espanyol em sembla un equip insofrible, em fan venir urticària, però ara entenc més el perquè d'aquests resultats a casa. Bé, contra el Barça sempre juguen més i millor, però a diferència d'altres vegades, s'ha vist que tenen alguna arma més que no només les puntades de peu. Han fet un partit digne, i em sorprenia que fossin capaços de fer quatre o cinc passades bé, cosa que no tothom és capaç de fer davant del Barça. I bé, que el Barça et foti 5 gols no vol dir necessàriament que has fet un partit patètic. L'únic que vol dir és que el Barça és molt superior.
ResponderSuprimirMenció especial a Pedro... aquest noi... d'on ha sortit?? Cada cop que el veig acabo amb els ulls més oberts. Com pot ser que estigui a tot arreu? A TOT ARREU. Fa jugada a la línia de gol, i en cas de que no marqui, que també tela els gols que fa, a la següent jugada el veus traient la pilota a l'extrem dret de l'altre equip. Però és que no només és entrega, la seva verticalitat, els seus canvis de ritme, el seu olfacte... uf, apunta molt alt aquest xaval, molt.
I ja sé que em faig pesat, però què dir d'Abidal? El tio que sempre està allà, que puja i baixa la banda, que la talla, que no la rifa mai. I que acabava els partits sense suar ni res. No és tan vistós com Alves, és clar, però per mi és un jugador 10. I deien d'ell fa un parell d'anys que era la peça més feble de l'onze... ja!
No vaig poder veure el partit, però havent vist el resum puc dir que el Barça segueix en la línia del bon joc i, igualment important, dels resultats. Demà a casa contra el Bilbao aniré al Camp Nou per primera vegada aquesta temporada, que segueixi l'espectacle!
ResponderSuprimir