Sense marge de discussió, el moment més àlgid en qualsevol camp de futbol es produeix quan un dels dos equips envia la pilota al fons de la xarxa, especialment si es tracta de l’equip local. L’eclosió de joia es manifesta en una reacció immediata i incontrolable que treu la versió més infantil, en el bon sentit de la paraula, de tots els seguidors de futbol.
Dins del llenguatge no verbal en el terreny de joc, una de les manifestacions més potents és, doncs, quan els jugadors celebren la consecució d’un gol per part del seu equip. I no em refereixo a les celebracions individuals prefabricades per l’artífex del succés, sinó a la resposta col∙lectiva i espontània de tots els jugadors sobre el camp.
En aquest aspecte el Barça també demostra aprovar i amb molt bona nota. La gran majoria de gols són celebrats efusivament i tots els jugadors corren a abraçar-se els uns amb els altres. No és complicat observar com en altres equips l’autor del gol celebra la seva gesta i espera que els seus companys se li apropin en un trot alegre, però no pas amb una alegria incontenible.
Després de jugar molts anys i aconseguir gols en diversos equips, puc assegurar que gran part d’aquesta celebració està condicionada per la relació que hi ha entre els membres de l’equip. I mentre el Barça segueixi celebrant els seus gols amb aquesta passió, no ens hem de preocupar per res, tindrem equip per estona.
Se'ls veu que són una pinya i això vol dir que dintre del vestidor hi ha molt bon rotllo. Quina diferència a les celebracions del CR7: primer ell solet per exhibir-se i després que vinguin els altres.
ResponderSuprimirTot això de l'equip ja ve des de la Masia del Barça... L'estil de Guardiola ens ha demostrat que el treball en equip i no els individualismes com el dels jugadors del Reial Madrid és el que funciona -i de quina manera- a la gespa! Quan era molt més jove, jo jugava a bàsquet i te n'adones que això és així, sense un bon joc d'equip no te'n surts.
ResponderSuprimirA banda de ser un magnífic post et dono tota la raó. A més un gol és conseqüència de l'esforç de tot un equip. MESSI pot ser un geni, però sense el Xavi, no seria el mateix i així ad infinitum...saludus!
ResponderSuprimirTens raó. Crec que Guardiola no volia a Eto'o ni a Zlatan per qüestió de pinya al vestidor.
ResponderSuprimirTot i que està clar que no es celebra igual el tercer gol contra el Madrid que el tercer gol contra l'Almeria.
Adéu!