Se m’ha fet complicat haver d’esperar fins dijous per poder fer una valoració del darrer clàssic. L’excitació del moment, la necessitat de la immediatesa. Petit parèntesi; recordo que de petit el gran matx sempre va ser anomenat un “derbi” fins que vam descobrir que els derbis són entre equips de la mateixa ciutat o regió. Ara, observant l’impacte mediàtic del partit arreu del món, ja hem de parlar de “Superclàssic”. Tanco parèntesi. Parlàvem, però, de diumenge, i a vegades, en temes particularment impulsius com aquest, val la pena deixar madurar les emocions i abraçar la serenor que retorna hores després de l’eufòria.
El cert és que el partit va ser un escàndol. Des del primer minut fins al xiulet final. La perfecció del moviment, l’exhibició de talent, l’explosió de genialitat; un nivell futbolístic que poques vegades havíem vist abans. I que espero que no ens hi acostumem mai. Més enllà d’embogir amb cada gol materialitzat, val la pena estudiar i entendre com funciona la tàctica i l’estratègia en el món del futbol per apreciar completament la bellesa del joc del Barça.
Superades les hores extàtiques posteriors a la victòria, em sembla una grolleria dedicar línies a parlar de Mourinhos, Ronaldos, Ramos i altres misèries. Opino que hem de deixar encomanar-nos d’una vegada per totes per la filosofia “guardiolista” i obviar que des de l’estepa diguin, facin, comentin i vomitin tot el vulguin, nosaltres ja parlarem al camp. Ara per ara, no només som superiors al Madrid al terreny de joc sinó que fora d’ell ens el mirem per sobre l’espatlla, i quan per darrere ens burxi perquè desitja que li parem atenció més que qualsevol altra cosa, hem de seguir mirant endavant i deixar que gemeguin , que ja queda menys per la segona volta.
El cert és que el partit va ser un escàndol. Des del primer minut fins al xiulet final. La perfecció del moviment, l’exhibició de talent, l’explosió de genialitat; un nivell futbolístic que poques vegades havíem vist abans. I que espero que no ens hi acostumem mai. Més enllà d’embogir amb cada gol materialitzat, val la pena estudiar i entendre com funciona la tàctica i l’estratègia en el món del futbol per apreciar completament la bellesa del joc del Barça.
Superades les hores extàtiques posteriors a la victòria, em sembla una grolleria dedicar línies a parlar de Mourinhos, Ronaldos, Ramos i altres misèries. Opino que hem de deixar encomanar-nos d’una vegada per totes per la filosofia “guardiolista” i obviar que des de l’estepa diguin, facin, comentin i vomitin tot el vulguin, nosaltres ja parlarem al camp. Ara per ara, no només som superiors al Madrid al terreny de joc sinó que fora d’ell ens el mirem per sobre l’espatlla, i quan per darrere ens burxi perquè desitja que li parem atenció més que qualsevol altra cosa, hem de seguir mirant endavant i deixar que gemeguin , que ja queda menys per la segona volta.
El millor que té aquest equip és que parla al camp, que és on i quan ha de parlar. No respon a provocacions, i mira que ho intenten, però no només Guardiola els té molt ben ensenyats, sinó que alguna cosa els deu donar a canvi ja que el defensen a mort. Hi ha comunió entre jugadors i tècnic, una associació que funciona, i es demostra partit rere partit que funciona més que altres estratègies. Que per molts anys no vegin que aquest és el camí a seguir. Gent de casa i compromesa, que encomanen els de fora. En el futbol, com en la majoria de temes, de vegades pot més el cor que el saber-ne. I si a sobre en saps... ja ni t'explico.
ResponderSuprimirUna bona filosofia de vida, aquesta teva de mirar endavant sense parar gens d'atenció al que pensin o diguin els altres. Especialment si els altres són aquells elements...
ResponderSuprimir