El post d'avui té l'objectiu de presentar i analitzar els possibles rivals del Barça als vuitens de final de la Champions League. Comencem:
Arsenal Football Club
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts a un punt del segon classificat i amb un partit més.
Gols a favor/contra a la Lliga: 34/18.
Gols a favor/contra a la Champions: 18/7
Màxim Golejador: Samir nasri amb 12 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samir nasri.
L'Arsenal és un dels equips que millor podrien venir al Barça pel tipus de futbol que practica: ofensiu, de toc i poc agressiu. L'any passat ja vam veure un enfrontament entre els dos equips i els catalans van arrassar. L'esquema de joc dels anglesos és el 4-3-3, amb les principals debilitats a la porteria (Almunia ha perdut la titularitat a favor de Fabianski) i una defensa que coixeja, sobretot, pel lateral esquerre amb Clichy. Wenger ha conseguit que, almenys aquest any, l'equip sigui menys vulnerable defensivament tot i la important baixa de Vermaelen. A més, està explotant el teòric relleu de Zidane, Samir nasri. S'ha convertit en el jugador referència actualment, per davant de Cesc, i a més està anotant moltíssims gols a part d'assistències. A dalt l'equip és extremadament perillós: Chamakh és un davanter centre molt poderós, tècnic, ràpid i amb bona capacitat rematadora, Van Persie sembla que s'ha recuperat totalment de la lesió, Arshavin segueix estant a un bon nivell i Walcott és una autèntica bala que pot portar de corcoll a qualsevol defensa. Aquest any, prefereixo que no ens toqui aquest equip londinenc.
Olympique de Lyon:
Posició al campionat domèstic: 5è a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 22/19.
Gols a favor/contra a la Champions: 11/10.
Màxim Golejador: Lisandro Lopez amb 8 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Briand i Lisandro.
L'Olympique de Lió era un dels equips més temuts en les últimes edicions de la màxima competició europea. Actualment, sembla que ja no és tan temut i de fet, les estadístiques demostren aquest fet. Ja no té l'hegemonia a França i el seu nivell de joc ha baixat respecte al d'altres temporades. Tot i així, l'equip que té es força competitiu. Lloris és, per mi, el millor porter de França i la seva defensa és del tot consolidada, destacant a Michel Bastos a la banda esquerra. En atac han destacat en aquest inici de temporada Briand i Lisandro, tot i que Gomis també s'ha de tenir en compte degut a la seva bona capacitat golejadora. És un dels rivals que m'agradaria trobar-me als vuitens.
Olympique de Marsella:
Posició al campionat domèstic: 4rt a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 25/15.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/3.
Màxim Golejador: Lucho González amb 7 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Lucho González.
L'equip de Deschamps va començar bastant fluix la temporada, però amb temps sembla que s'ha anat aclimatant. Sens dubte, la seva principal virtut és la defensa formada per jugadors experimentats com Taiwo, Heinze i Diawara. Al centre del camp hi han jugadors que, per mi, són d'un nivell prou alta: Cheyrou que poseeix una excel·lent cama esquerra, Lucho consolidat a la selecció argentina i Valbuena que comença a emergir a la selecció bleu. En atac, el fitxatge estrella ha estat Gignac tot i que no està mantinguent la capacitat golejadora que va demostrar al Tolouse. En atac, la principal virtut és la força i la potència atlètica que demostren l'anteriorment citat Gignac i Brandao. Juntament amb el Lyon, és el rival que desitjaria pels vuitens.
AC Milan:
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts i a tres punts del segon.
Gols a favor/contra a la Lliga: 26/12.
Gols a favor/contra a la Champions: 7/7.
Màxim Golejador: Zlatan Ibrahimovic amb 12 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Zlatan Ibrahimovic.
Sempre diem que el Milan és un equip desfassat, antic i amb uns jugadors que viuen els últims anys com a professionals. Jo sóc el primer en admetre-ho, però també sóc el primer en felicitar aquests jugadors que, any rere any, ens tapen la boca a tots els que els critiquem i consegueixen, tot i que sense guanyar títols, donar de parlar en totes les competicions. L'equip d'Allegri és molt dèbil defensivament, amb una defensa i un centre del camp força envellits que fa que els jugadors no corrin com ho farien abans. Tot i així, s'han reforçat últimament amb joves jugadors que, de ben segur, seran TOP en un futur (Tiago Silva, Prince Boateng i Pato). L'equip de Milà no em fa por, ja que el seu joc és molt pla i defensivament pateix molt.
AS Roma:
Posició al campionat domèstic: 8è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/20.
Gols a favor/contra a la Champions: 10/11.
Màxim Golejador: Borriello amb 10 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Borriello.
L'equip de Ranieri representa plenament els ideals que defensa el tècnic italià: actitud defensiva brutal amb un contraatac fulminant. La veritat és que on més destaca l'equip és del mig del camp en endavant: De Rossi ha madurat futbolísticament i està agafant el relleu de Totti, ja en ple declivi per pena de molts. Borriello està sent la referència ofensiva per davant de Vucinic que sembla que no ha començat la temporada al 100%. M'agradaria també parlar de la defensa destacant a Juan, Mexes i Riise. I si voleu un jugador sense nom però que per a mi és el més perillós de l'equip, apunteu a Menez, un francès extrem dret brutalment ràpid i amb un dríbling espectacular. Val la pena veure'l en acció. Per cert, no m'agradaria trobar-me la Roma als vuitens.
Inter de Milà:
Posició al campionat domèstic: 5è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/14.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/11.
Màxim Golejador: Samuel Eto'o amb 16 gols (7 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samuel Eto'o.
Que difícil està sent per Rafa Benítez intentar fer oblidar Mourinho. Tant, que de ben segur no acabarà la temporada. L'Inter està practicant un joc aguerrit, defensiu i sense ànim, propi dels equips de Rafa Benítez. Poques coses a destacar aquesta temporada, només el retorn del gran depredador Eto'o i l'eclusió del jove Coutinho en la mitja punta. Podria ser un rival interessant degut a la gran quantitat de baixes que té l'equip i que es podria aprofitar. A més, amb l'ànim de venjança dels culers, segur que tindríem l'espectacler assegurat.
Arsenal Football Club
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts a un punt del segon classificat i amb un partit més.
Gols a favor/contra a la Lliga: 34/18.
Gols a favor/contra a la Champions: 18/7
Màxim Golejador: Samir nasri amb 12 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samir nasri.
L'Arsenal és un dels equips que millor podrien venir al Barça pel tipus de futbol que practica: ofensiu, de toc i poc agressiu. L'any passat ja vam veure un enfrontament entre els dos equips i els catalans van arrassar. L'esquema de joc dels anglesos és el 4-3-3, amb les principals debilitats a la porteria (Almunia ha perdut la titularitat a favor de Fabianski) i una defensa que coixeja, sobretot, pel lateral esquerre amb Clichy. Wenger ha conseguit que, almenys aquest any, l'equip sigui menys vulnerable defensivament tot i la important baixa de Vermaelen. A més, està explotant el teòric relleu de Zidane, Samir nasri. S'ha convertit en el jugador referència actualment, per davant de Cesc, i a més està anotant moltíssims gols a part d'assistències. A dalt l'equip és extremadament perillós: Chamakh és un davanter centre molt poderós, tècnic, ràpid i amb bona capacitat rematadora, Van Persie sembla que s'ha recuperat totalment de la lesió, Arshavin segueix estant a un bon nivell i Walcott és una autèntica bala que pot portar de corcoll a qualsevol defensa. Aquest any, prefereixo que no ens toqui aquest equip londinenc.
Olympique de Lyon:
Posició al campionat domèstic: 5è a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 22/19.
Gols a favor/contra a la Champions: 11/10.
Màxim Golejador: Lisandro Lopez amb 8 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Briand i Lisandro.
L'Olympique de Lió era un dels equips més temuts en les últimes edicions de la màxima competició europea. Actualment, sembla que ja no és tan temut i de fet, les estadístiques demostren aquest fet. Ja no té l'hegemonia a França i el seu nivell de joc ha baixat respecte al d'altres temporades. Tot i així, l'equip que té es força competitiu. Lloris és, per mi, el millor porter de França i la seva defensa és del tot consolidada, destacant a Michel Bastos a la banda esquerra. En atac han destacat en aquest inici de temporada Briand i Lisandro, tot i que Gomis també s'ha de tenir en compte degut a la seva bona capacitat golejadora. És un dels rivals que m'agradaria trobar-me als vuitens.
Olympique de Marsella:
Posició al campionat domèstic: 4rt a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 25/15.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/3.
Màxim Golejador: Lucho González amb 7 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Lucho González.
L'equip de Deschamps va començar bastant fluix la temporada, però amb temps sembla que s'ha anat aclimatant. Sens dubte, la seva principal virtut és la defensa formada per jugadors experimentats com Taiwo, Heinze i Diawara. Al centre del camp hi han jugadors que, per mi, són d'un nivell prou alta: Cheyrou que poseeix una excel·lent cama esquerra, Lucho consolidat a la selecció argentina i Valbuena que comença a emergir a la selecció bleu. En atac, el fitxatge estrella ha estat Gignac tot i que no està mantinguent la capacitat golejadora que va demostrar al Tolouse. En atac, la principal virtut és la força i la potència atlètica que demostren l'anteriorment citat Gignac i Brandao. Juntament amb el Lyon, és el rival que desitjaria pels vuitens.
AC Milan:
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts i a tres punts del segon.
Gols a favor/contra a la Lliga: 26/12.
Gols a favor/contra a la Champions: 7/7.
Màxim Golejador: Zlatan Ibrahimovic amb 12 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Zlatan Ibrahimovic.
Sempre diem que el Milan és un equip desfassat, antic i amb uns jugadors que viuen els últims anys com a professionals. Jo sóc el primer en admetre-ho, però també sóc el primer en felicitar aquests jugadors que, any rere any, ens tapen la boca a tots els que els critiquem i consegueixen, tot i que sense guanyar títols, donar de parlar en totes les competicions. L'equip d'Allegri és molt dèbil defensivament, amb una defensa i un centre del camp força envellits que fa que els jugadors no corrin com ho farien abans. Tot i així, s'han reforçat últimament amb joves jugadors que, de ben segur, seran TOP en un futur (Tiago Silva, Prince Boateng i Pato). L'equip de Milà no em fa por, ja que el seu joc és molt pla i defensivament pateix molt.
AS Roma:
Posició al campionat domèstic: 8è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/20.
Gols a favor/contra a la Champions: 10/11.
Màxim Golejador: Borriello amb 10 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Borriello.
L'equip de Ranieri representa plenament els ideals que defensa el tècnic italià: actitud defensiva brutal amb un contraatac fulminant. La veritat és que on més destaca l'equip és del mig del camp en endavant: De Rossi ha madurat futbolísticament i està agafant el relleu de Totti, ja en ple declivi per pena de molts. Borriello està sent la referència ofensiva per davant de Vucinic que sembla que no ha començat la temporada al 100%. M'agradaria també parlar de la defensa destacant a Juan, Mexes i Riise. I si voleu un jugador sense nom però que per a mi és el més perillós de l'equip, apunteu a Menez, un francès extrem dret brutalment ràpid i amb un dríbling espectacular. Val la pena veure'l en acció. Per cert, no m'agradaria trobar-me la Roma als vuitens.
Inter de Milà:
Posició al campionat domèstic: 5è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/14.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/11.
Màxim Golejador: Samuel Eto'o amb 16 gols (7 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samuel Eto'o.
Que difícil està sent per Rafa Benítez intentar fer oblidar Mourinho. Tant, que de ben segur no acabarà la temporada. L'Inter està practicant un joc aguerrit, defensiu i sense ànim, propi dels equips de Rafa Benítez. Poques coses a destacar aquesta temporada, només el retorn del gran depredador Eto'o i l'eclusió del jove Coutinho en la mitja punta. Podria ser un rival interessant degut a la gran quantitat de baixes que té l'equip i que es podria aprofitar. A més, amb l'ànim de venjança dels culers, segur que tindríem l'espectacler assegurat.
No hem de tenir por de ningú, perquè tard o d'hora ens anirem trobant a equips grans. Però si he de triar em quedo algun francès o la Roma. Encara que potser l'Inter no seria tan mala opció, amb Benítez a la banqueta no han trobat encara el seu millor joc i el Barça és superior; un rival menys.
ResponderSuprimirJo (digueu-me tòpic) em quedaria amb qualsevol dels dos francesos i la Roma.
ResponderSuprimirTrobo que hi ha massa elements que podrien distreure'ns en un enfrontament contra els equips de Milà (revenja de la semi de l'any anterior i Etoo per una banda, i el coi de Zlatan per l'altra) i amb l'eterna promesa del Arsenal de Wenger.
A primera vista, sembla que els més fàcils siguin els dos francesos. Ara bé, tindira molt de "morbo" jugar contra el Milan de "l'amic" Zlatan i poder-los clavar un 5-0 com al Madrid. Friso per aquest encreuament.
ResponderSuprimir