El nou art del futbol

Retirada del bloc

2011-01-26T09:30:00.000-08:00

Bona tarda companys i companyes. Avui no escric per fer una actualització del món del futbol; escric perquè de moment serà l'últim post que veureu en aquest modest bloc en molt de temps. Els compromisos laborals i la nova etapa que m'espera en aquesta vida m'impedeixen, per una temporada, seguir a la Catosfera.

Us demano disculpes per si us he fet patir en algun moment. Tot està bé, perfecte. Només uns mesos d'aire i a agafar forces per continuar amb l'aventura.

Salut i força!

Barça 0 - 0 Athlètic de Bilbao: Sense gols per despedir l'any

2010-12-21T13:11:00.000-08:00

Partit poc fluïd el que hem vist avui a l'estadi del Camp nou. Enfrontats, dos equips amb aspiracions ben diferents: els blaugrana buscaven sentenciar l'eliminatòria i els lleons el contrari, mantenir-la oberta per a la tornada a San Mamés. Pep Guardiola ha disposat d'un onze força competitiu format per: Pinto; Alves, Piqué, Abidal i Maxwell; Mascherano, Keita i Xavi; Iniesta, Pedro i Bojan. Els homes de Caparrós, en canvi, s'han situat amb un claríssim 1-4-4-1-1 amb dues línies molt juntes que formaven una paret quasi infranquejable per la davantera blaugrana.

La veritat és que el Barça no ha agafat mai el ritme de partit. La circulació de la pilota era molt lenta i la profunditat escassa. He trobat a faltar un canvi de ritme en el moviment de l'esfèric entre els jugadors blaugrana. De totes maneres, quan ha entrat Messi, semblava que això canviaria però no ha estat així. Els lleons no han arribat ni una sola vegada i finalment, el seu objectiu de sortir vius del Camp nou s'ha aconseguit. L'eliminatòria, per tant, es decidirà a l'estadi de San Mamés, però això ja ho deixem per l'any que ve.

Convocatòria del Catalunya - Hondures

2010-12-20T10:47:00.000-08:00

Avui s'ha fet oficial la llista definitiva de la Selecció Catalana de Futbol pel partit contra Hondures del proper 28 de Desembre a l'estadi Olímpic Lluís Companys. Els jugadors que ha convocat el seleccionador Johan Cruyff han estat els següents:

Porters:
- Víctor Valdés (Barça) i Francesc Arnau (Màlaga).

Defenses:
- Andreu Fontàs, Gerard Piqué, Carles Puyol i Marc Bartra (Barça), Victor Ruiz i David Garcia (Espanyol), Albert de la Bella (Reial Societat) i Damià Abella (Osasuna).

Migcampistes:
- Sergio Busquets (Barça), Joan Verdú i Javi Márquez (Espanyol), Sergio González (Llevant) i Fran Mèrida (At. Madrid).

Davanters:
- Bojan Krkic (Barça), Sergió García, Alvaro Vazquez i Ferran Corominas (Espanyol) i Rafa Jordà (Llevant).

Observant aquesta convocatòria, podríem dir que la selecció catalana és un bon equip. Podria estar lluitant perfectament i realitzar un paper molt digne en qualsevol competició intercontinental. S'ha de dir també que, amb jugadors com Xavi, Cesc, Jordi Gómez, Bruno Saltor, Jordi Alba, Capdevila, Fernando navarro... l'equip encara seria molt més vistós i competitiu. De totes maneres, m'he endut una alegria quan he vist aquesta llista. Hem d'estar il·lusionats amb la nostra selecció i, el més important, omplir les graderies de l'estadi Olímpic.

Espanyol 1 - 5 Barça: Un Espanyol valent no pot amb un Barça imponent

2010-12-18T12:56:00.000-08:00

Ambient espectacular al Cornellà-el Prat. Les graderies decorades amb un mosaic amb els colors blanc-i-blau. El públic deixant-se la veu cantant l'himne de l'Espanyol i vint-i-dos jugadors que s'han deixat la pell defensant els colors dels seus clubs. Uns buscaven mantenir la ratxa de victòries a casa, i els altres buscaven seguir la ratxa de victòries a domicili. L'Espanyol ha presentat un onze molt jove format per: Kameni; Chica, Victor Ruiz, Forlín i Dídac; Javi Márquez i Baena; Callejón, Verdú i Luis García; Osvaldo. M'ha sorprès la inclusió de Dídac al lateral esquerra enlloc de David García i crec que això s'ha notat. Per la seva banda, el Barça ha jugat amb l'onze de gala: Valdés; Alves, Piqué, Puyol i Abidal; Busquets, Xavi i Iniesta; Pedro, Messi i Villa.

L'inici del partit ha estat l'esperat; l'Espanyol endollat al 200% i pressionant al Barça a dalt de tot per evitar que els culés sortissin amb la pilota controlada. De fet, els pericos han tingut més possessió en els primers compassos de partit. Però les poques vegades que el Barça conseguia combinar, les arribades a l'àrea se succeïen. L'objectiu de Pochettino, segons el meu entendre, era acumular molts jugadors al centre del camp per pressionar d'allò més al Barça i obligar als culés a haver de jugar per les bandes i, aquí, és on crec que s'ha notat l'absència de David García. Pedro ha marcat el primer gol al minut 19 i Xavi al minut 30. Amb aquest resultat s'ha arribat al descans tot i que Callejón hagués pogut escurçar el marcador però Valdés, amb una aturada monumental, ho ha impedit.

La segona part ha començat amb un Espanyol menys agressiu i amb un Pedro estel·lar que, al minut 61, ha situat el 0-3 al marcador. Poc després però, Osvaldo ha aconseguit retallar les diferències després d'una carrera monumental al costat de Puyol que ha deixat el de la Pobla indefens. Semblava que els pericos s'animaven durant 10 minuts. Llavors ha començat el xou de Villa. Dos gols en nou minuts han situat l'1-5 definitiu a l'estadi de Cornellà-el Prat. En conclusió, he vist l'Espanyol que mai havia vist: tocant i remenant la pilota amb un gran. I també he vist una autèntica trituradora com és el Barça. Un derby amb tot: gols, duresa, targetes, afició i tensió: espectacular!

M'ha agradat / no m'ha agradat:

L'ambient de Cornellà-El Prat amb una afició entregada als seus jugadors.
La forma valenta i de toc amb la que ha intentat jugar l'Espanyol.
La carrera d'Osvaldo que ha deixat enrere Puyol en el gol de l'Espanyol.
El seriós partit del Barça.
El partidàs monumental de Pedro.
La seriositat de Messi i el compromís amb l'equip.
L'aturada de Victor Valdés davant de Callejón.
L'ovació cap a Iniesta.

Els insults de ximpanzè cap a Dani Alves.
La duresa de Baena.
El partit de Sergio Busquets.
La facilitat que ha ofert Dídac a Pedro.
La provocació, en alguns moments del partit, de Dani Alves.
La targeta que ha vist Piqué i que l'impedeix jugar el proper partit de lliga.

Vuitens de Champions decidits

2010-12-17T06:15:00.000-08:00

Avui, a les 12 del migdia, s'ha produït el sorteig dels vuitens de final de la Champions League. Quin equip ha tocat al Barça? L'Arsenal de Cesc Fabregas. Però veiem primer, com han quedat la resta d'enfrontaments:

- Roma vs Shakhtar Donetsk
- Milan vs Tottenham
- València vs Schalke 04
- Inter vs Bayern de Múnich
- Lió vs Reial Madrid
- Marsella vs Manchester United
- Copenhague vs Chelsea

Guardiola va comentar que no volia cap equip francès. Doncs bé, hauria d'estar content el de Santpedor perquè ha evitat els francs per enfrontar-se als londinencs de l'Arsenal. L'entrenador blaugrana ha comentat que "si no estàs bé, l'Arsenal et pot passar per sobre". La veritat és que no li falta raó, però vist que l'Arsenal és un equip que contra els conjunts de mitja taula respon, la veritat és que quan juga amb els equips TOP es desinfla, i molt. Ja ho vam poder veure la setmana davant el Manchester United o l'any passat en el duel amb els culers. Tindrem temps d'analitzar en profunditat aquest partit, però crec que de moment qui hauria d'estar més preocupat són els anglesos. El seu secretari ja ho ha dit: "és un enfrontament molt complicat per a nosaltres".

Barça 5 - 0 Reial Societat: Una altra maneta

2010-12-12T13:59:00.000-08:00

Avui, el Barça sortia a disputar el seu partit amb la Reial Societat sabedor del resultat que havia obtingut el Madrid al sempre temut camp de la Romareda. Però ja s'ha demostrat, una vegada més, que si el Barça deixa de pensar en els demés i fa la seva, és un equip imparable; és un equip campió. El rival d'avui estava fent una temporada espectacular; acaba d'aconseguir l'ascens a Primera Divisió i ocupava la sisena posició a la taula, fet que li permetria jugar a Europa la temporada vinent. Els seus perills eren coneguts: la profunditat de les seves bandes i la capacitat rematadora dels seus davanters. Avui però, el Barça no ha hagut de patir gens, ja que el primer xut l'ha fet Tamudo al minut 80.

El Barça ha presentat el següent onze: Valdés; Alves, Puyol, Abidal i Maxwell; Mascherano, Iniesta i Xavi; Pedro, Messi i Villa. La Reial ha començat molt bé, tocant la pilota i aproximant-se per les bandes especialment per la dreta on, Carlos Martinez, ha fet un partit bastant complet. Ben aviat, al minut 6, Villa ha marcat el primer gol de la nit després d'una assistència mil·limètrica de Pedro. Això ha canviat el partit, ja que prèviament el Barça havia tingut alguns problemes per treure la pilota jugant. El segon gol de la nit l'ha fet Iniesta després d'una altra assistència de Pedro. Així s'ha arribat a la mitja part. Al minut cinc de la segona, Busquets ha substituït Mascherano. Sembla que el de Badia no està en el seu millor moment i crec que aquesta suplència és un toc d'atenció per part del míster. El tercer gol l'ha fet Messi, després d'una TRIPLE paret amb Alves. Apostoflant que diria aquell. El quart es mereix un comentari apart, o bé, un paràgraf apart:

Bojan condueix la pilota a l'escaire dreta de l'àrea de la Reial. Allà l'agafa Messi que fa un eslàlom lateral per treure's de sobre a 4 rivals i creua la pilota espectacularment per posar el segon al seu compte particular i empatar amb Ronaldo en la lluita pel pitxitxi. Finalment, Bojan ha tancat el marcador amb el 5-0.

M'ha agradat / no m'ha agradat:

L'anarquia incurable de Dani Alves.
L'alegria amb que celebren tots i cadascun dels gols els jugadors del Barça.
La triple paret apostoflant d'Alves i Messi en el quart gol del partit.
La serietat d'Abidal a l'eix de la defensa.
La implicació i adaptació de Mascherano al centre del camp.
La quantitat de passades a un toc que fa l'equip.
La imatge de la Reial en els primers 15 minuts del partit.

El canvi de Busquets per Mascherano.
La targeta groga que ha rebut Mascherano a la primera meitat.
L'excés de tocs i la falta de xut que té l'equip quan s'apropa a l'àrea.
La falta de contundència dels defenses de la Reial Societat.
El penal que no ha assenyalat el col·legiat sobre Iniesta.

La nòvia del Barça als vuitens de la Champions

2010-12-10T10:30:00.000-08:00

El post d'avui té l'objectiu de presentar i analitzar els possibles rivals del Barça als vuitens de final de la Champions League. Comencem:

Arsenal Football Club
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts a un punt del segon classificat i amb un partit més.
Gols a favor/contra a la Lliga: 34/18.
Gols a favor/contra a la Champions: 18/7
Màxim Golejador: Samir nasri amb 12 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samir nasri.

L'Arsenal és un dels equips que millor podrien venir al Barça pel tipus de futbol que practica: ofensiu, de toc i poc agressiu. L'any passat ja vam veure un enfrontament entre els dos equips i els catalans van arrassar. L'esquema de joc dels anglesos és el 4-3-3, amb les principals debilitats a la porteria (Almunia ha perdut la titularitat a favor de Fabianski) i una defensa que coixeja, sobretot, pel lateral esquerre amb Clichy. Wenger ha conseguit que, almenys aquest any, l'equip sigui menys vulnerable defensivament tot i la important baixa de Vermaelen. A més, està explotant el teòric relleu de Zidane, Samir nasri. S'ha convertit en el jugador referència actualment, per davant de Cesc, i a més està anotant moltíssims gols a part d'assistències. A dalt l'equip és extremadament perillós: Chamakh és un davanter centre molt poderós, tècnic, ràpid i amb bona capacitat rematadora, Van Persie sembla que s'ha recuperat totalment de la lesió, Arshavin segueix estant a un bon nivell i Walcott és una autèntica bala que pot portar de corcoll a qualsevol defensa. Aquest any, prefereixo que no ens toqui aquest equip londinenc.

Olympique de Lyon:
Posició al campionat domèstic: 5è a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 22/19.
Gols a favor/contra a la Champions: 11/10.
Màxim Golejador: Lisandro Lopez amb 8 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Briand i Lisandro.

L'Olympique de Lió era un dels equips més temuts en les últimes edicions de la màxima competició europea. Actualment, sembla que ja no és tan temut i de fet, les estadístiques demostren aquest fet. Ja no té l'hegemonia a França i el seu nivell de joc ha baixat respecte al d'altres temporades. Tot i així, l'equip que té es força competitiu. Lloris és, per mi, el millor porter de França i la seva defensa és del tot consolidada, destacant a Michel Bastos a la banda esquerra. En atac han destacat en aquest inici de temporada Briand i Lisandro, tot i que Gomis també s'ha de tenir en compte degut a la seva bona capacitat golejadora. És un dels rivals que m'agradaria trobar-me als vuitens.

Olympique de Marsella:
Posició al campionat domèstic: 4rt a dos punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 25/15.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/3.
Màxim Golejador: Lucho González amb 7 gols (2 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Lucho González.

L'equip de Deschamps va començar bastant fluix la temporada, però amb temps sembla que s'ha anat aclimatant. Sens dubte, la seva principal virtut és la defensa formada per jugadors experimentats com Taiwo, Heinze i Diawara. Al centre del camp hi han jugadors que, per mi, són d'un nivell prou alta: Cheyrou que poseeix una excel·lent cama esquerra, Lucho consolidat a la selecció argentina i Valbuena que comença a emergir a la selecció bleu. En atac, el fitxatge estrella ha estat Gignac tot i que no està mantinguent la capacitat golejadora que va demostrar al Tolouse. En atac, la principal virtut és la força i la potència atlètica que demostren l'anteriorment citat Gignac i Brandao. Juntament amb el Lyon, és el rival que desitjaria pels vuitens.

AC Milan:
Posició al campionat domèstic: 1er amb 32 punts i a tres punts del segon.
Gols a favor/contra a la Lliga: 26/12.
Gols a favor/contra a la Champions: 7/7.
Màxim Golejador: Zlatan Ibrahimovic amb 12 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Zlatan Ibrahimovic.

Sempre diem que el Milan és un equip desfassat, antic i amb uns jugadors que viuen els últims anys com a professionals. Jo sóc el primer en admetre-ho, però també sóc el primer en felicitar aquests jugadors que, any rere any, ens tapen la boca a tots els que els critiquem i consegueixen, tot i que sense guanyar títols, donar de parlar en totes les competicions. L'equip d'Allegri és molt dèbil defensivament, amb una defensa i un centre del camp força envellits que fa que els jugadors no corrin com ho farien abans. Tot i així, s'han reforçat últimament amb joves jugadors que, de ben segur, seran TOP en un futur (Tiago Silva, Prince Boateng i Pato). L'equip de Milà no em fa por, ja que el seu joc és molt pla i defensivament pateix molt.

AS Roma:
Posició al campionat domèstic: 8è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/20.
Gols a favor/contra a la Champions: 10/11.
Màxim Golejador: Borriello amb 10 gols (4 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Borriello.

L'equip de Ranieri representa plenament els ideals que defensa el tècnic italià: actitud defensiva brutal amb un contraatac fulminant. La veritat és que on més destaca l'equip és del mig del camp en endavant: De Rossi ha madurat futbolísticament i està agafant el relleu de Totti, ja en ple declivi per pena de molts. Borriello està sent la referència ofensiva per davant de Vucinic que sembla que no ha començat la temporada al 100%. M'agradaria també parlar de la defensa destacant a Juan, Mexes i Riise. I si voleu un jugador sense nom però que per a mi és el més perillós de l'equip, apunteu a Menez, un francès extrem dret brutalment ràpid i amb un dríbling espectacular. Val la pena veure'l en acció. Per cert, no m'agradaria trobar-me la Roma als vuitens.

Inter de Milà:
Posició al campionat domèstic: 5è a deu punts del líder.
Gols a favor/contra a la Lliga: 20/14.
Gols a favor/contra a la Champions: 12/11.
Màxim Golejador: Samuel Eto'o amb 16 gols (7 en Champions).
Millor jugador del que va de temporada: Samuel Eto'o.

Que difícil està sent per Rafa Benítez intentar fer oblidar Mourinho. Tant, que de ben segur no acabarà la temporada. L'Inter està practicant un joc aguerrit, defensiu i sense ànim, propi dels equips de Rafa Benítez. Poques coses a destacar aquesta temporada, només el retorn del gran depredador Eto'o i l'eclusió del jove Coutinho en la mitja punta. Podria ser un rival interessant degut a la gran quantitat de baixes que té l'equip i que es podria aprofitar. A més, amb l'ànim de venjança dels culers, segur que tindríem l'espectacler assegurat.

Fent de Boia: Gol!

2010-12-09T10:15:00.000-08:00

Sense marge de discussió, el moment més àlgid en qualsevol camp de futbol es produeix quan un dels dos equips envia la pilota al fons de la xarxa, especialment si es tracta de l’equip local. L’eclosió de joia es manifesta en una reacció immediata i incontrolable que treu la versió més infantil, en el bon sentit de la paraula, de tots els seguidors de futbol.

Dins del llenguatge no verbal en el terreny de joc, una de les manifestacions més potents és, doncs, quan els jugadors celebren la consecució d’un gol per part del seu equip. I no em refereixo a les celebracions individuals prefabricades per l’artífex del succés, sinó a la resposta col∙lectiva i espontània de tots els jugadors sobre el camp.

En aquest aspecte el Barça també demostra aprovar i amb molt bona nota. La gran majoria de gols són celebrats efusivament i tots els jugadors corren a abraçar-se els uns amb els altres. No és complicat observar com en altres equips l’autor del gol celebra la seva gesta i espera que els seus companys se li apropin en un trot alegre, però no pas amb una alegria incontenible.

Després de jugar molts anys i aconseguir gols en diversos equips, puc assegurar que gran part d’aquesta celebració està condicionada per la relació que hi ha entre els membres de l’equip. I mentre el Barça segueixi celebrant els seus gols amb aquesta passió, no ens hem de preocupar per res, tindrem equip per estona.

De Rússia 2018 a Qatar 2022

2010-12-03T08:38:00.000-08:00

El dimarts fèiem la prèvia aquí de la decisió que havia de prendre la FIFA sobre la organització dels mundials del 2018 i del 2022. Finalment, les escollides han estat Rússia pel primer i Qatar pel segon. Rússia és un país que encara no ha organitzat cap mundial i el mateix passa amb el Qatar. Què ha fet inclinar la balança cap un costat i cap a l'altre? Decisions socioeconòmiques? Pretensió de fer partícep d'un esdeveniment espectacular i de primera línia a llocs llunyans i en hipotètica expansió econòmica? O simplement pel fet de tenir les millors infraestructures, organització o capital humà?. En la meva opinió hi ha afectat de tot una mica.

Els russos han hagut de superar a rivals forts com Anglaterra, ja organitzadora del mundial del 66 i meca del futbol. També ha passat per sobre d'Espanya i Portugal, la primera organitzadora de l'edició del 82 i actual campiona del món. I finalment també han superat a Holanda i Bèlgica. Per la seva part, els qatarís s'han imposat a Corea del Sud i Japó que van organitzar l'event el 2002, Estats Units que ho va fer l'any 1994 i Austràlia.

He estat mirant una mica els projectes que ambdues representacions han presentat i la veritat és que m'ha frepat, i de quina manera, les instal·lacions que proposen els àrabs. Simplement ESPECTACULARS! Us en deixo un tastet (i a més diuen que els estadis són plegables i es poden endur a altres indrets):

Fent de Boia: Superiors

2010-12-02T09:40:00.000-08:00

Se m’ha fet complicat haver d’esperar fins dijous per poder fer una valoració del darrer clàssic. L’excitació del moment, la necessitat de la immediatesa. Petit parèntesi; recordo que de petit el gran matx sempre va ser anomenat un “derbi” fins que vam descobrir que els derbis són entre equips de la mateixa ciutat o regió. Ara, observant l’impacte mediàtic del partit arreu del món, ja hem de parlar de “Superclàssic”. Tanco parèntesi. Parlàvem, però, de diumenge, i a vegades, en temes particularment impulsius com aquest, val la pena deixar madurar les emocions i abraçar la serenor que retorna hores després de l’eufòria.

El cert és que el partit va ser un escàndol. Des del primer minut fins al xiulet final. La perfecció del moviment, l’exhibició de talent, l’explosió de genialitat; un nivell futbolístic que poques vegades havíem vist abans. I que espero que no ens hi acostumem mai. Més enllà d’embogir amb cada gol materialitzat, val la pena estudiar i entendre com funciona la tàctica i l’estratègia en el món del futbol per apreciar completament la bellesa del joc del Barça.

Superades les hores extàtiques posteriors a la victòria, em sembla una grolleria dedicar línies a parlar de Mourinhos, Ronaldos, Ramos i altres misèries. Opino que hem de deixar encomanar-nos d’una vegada per totes per la filosofia “guardiolista” i obviar que des de l’estepa diguin, facin, comentin i vomitin tot el vulguin, nosaltres ja parlarem al camp. Ara per ara, no només som superiors al Madrid al terreny de joc sinó que fora d’ell ens el mirem per sobre l’espatlla, i quan per darrere ens burxi perquè desitja que li parem atenció més que qualsevol altra cosa, hem de seguir mirant endavant i deixar que gemeguin , que ja queda menys per la segona volta.

Les seus dels mundials 2018 i 2022

2010-12-01T10:18:00.001-08:00

Tot just fa 4 mesos que vam viure com Espanya es proclamava campiona del món en el Campionat de Sudàfrica. Demà, sabrem quines seus seran les organitzadores dels mundials de 2018 i 2022 (jo no sé ni què faré demà i aquests ja pensen en les seus d'un mundial que es produïrà d'aquí 12 anys).

A Zürich, entre avui i demà s'estan produïnt les presentacions dels projectes d'aquelles seus que volen organitzar els respectius mundials. Avui, 1 de Desembre, s'han presentat les seus que opten a organitzar la competició al 2022. Són les següents:

- Austràlia.
- República de Korea.
- Qatar.
- Estats Units.
- Japó.

Demà dijous, es presentaran els projectes que opten a organitzar l'aconteixement el 2018. Aquestes seus són:

- Bèlgica i Països Baixos.
- Portugal i Espanya.
- Anglaterra.
- Rússia.

El veredicte final el sabrem a les 16:00 amb un comunicat que efectuarà el president de la FIFA, Joseph Blatter.

Barça 5 - 0 Madrid: Avi, per què som del Barça?

2010-11-29T16:14:00.001-08:00

- Avi, per què som del Barça?
- Per partits com el d'avui, fill.

Avui he pogut anar al Camp nou, al meu seient amb el meu germà. Haig de dir que mai havia viscut una experiència tan espectacular al camp del Barça en els meus 22 anys. Onades, crits, aplaudiments, olés... el repertori avui no acabava mai. Però m'agradaria analitzar el partit tal com l'he vist des del meu seient a la segona graderia del gol sud.

Els dos equips han sortit amb la seva alineació estel·lar. La única baixa notable del partit ha estat Higuaín per una lesió d'última hora, el seu lloc ha estat ocupat per Benzema. Semblava de bon principi que el Madrid volia jugar de tu a tu al Barça almenys veient la seva alineació. On s'equivoca el Madrid de Mou és en no jugar de tu a tu al Barça en el tema futbolístic. M'explico: està molt bé que avui Mou opti per Özil per jugar al centre del camp i deixi a Lass a la banqueta, però era la millor opció? De fet el Barça ha destrossat al Madrid tant amb Özil com amb Lass al centre del camp. Pep Guardiola ha donat avui una lliçó tàctica a Mou que, per fi, ha vist com algú li posava els peus a terra futbolísticament parlant.

On ha estat la clau del partit? Crec que el Madrid ha jugat com un equip petit. La pressió a la sortida de pilota del Barça ha estat inexistent. A més, els blaugranes han estat molt fins en la precisió de la passada i la velocitat de moviments i circulació de l'esfèric. Di María ha ocupat moltes vegades la posició de lateral esquerra i, el que més m'ha frepat de tot, és la reacció de Mou canviant Lass per Ozil i Arbeloa per Marcelo. És aquesta l'ambició dels blancs? és l'actitud de Sergio Ramos i Pepe la que vol mostrar un equip senyor com és el Madrid?

Avui, jornada històrica. D'aquí nou mesos tindrem un altre Baby - Boom, us ho asseguro. 5-0, cinc motius més per ser del Barça. Gràcies Barça, Visca el Futbol!

Temps de Clàssic

2010-11-26T07:12:00.000-08:00

Segons la Viquipèdia, Clàssic prové del llatí Classicus i és allò digne d'imitació, que pertany a una classe particularment superior respecte d'una inferior; és a dir, que s'ha de prendre com a model per tractar-se de quelcom superior. I, també, afegeix que són totes aquelles produccions culturals que arriben a ser sublims.

Podria perfectament acabar el post aquí, amb aquesta definició, i ja sabrieu que estic parlant del gran partit del dilluns. Barça-Madrid: el Clàssic. Hi han moltes raons per no perdre's aquest partit; de fet, l'Albert us n'explica 29 al seu bloc. Jo només vull comentar una mica la història d'aquest partit. Una història que va començar el 13 de Maig de 1902 quan, en un partit de la Copa de la Coronació, els dos equips es van enfrontar per primera vegada amb victòria culé per 3 gols a 1. I en la llarga història dels dos clubs, 32 jugadors han vestit la camiseta de Barça i Reial Madrid. Sabeu qui va ser el primer? Luciano Lizarraga. Segurament no us soni, però si us dic Luis Enrique, Di Stéfano, Figo, Laudrup, Zamora, Samitier, Schuster, Prosinecki, Comamala, Justo Tejada, Hagi, Soler, Lopetegui, Alfonso, Celades, Dani, Milla... més d'un us sona.

El d'aquest dilluns, serà el partit número 161 entre els dos rivals. D'aquests, 68 han acabat amb victòria del Madrid, 62 amb victòries del Barça i 30 han acabat amb empat al marcador. Però ara deixem-nos d'estadístiques perquè aquestes no decideixen partits; els jugadors i els plantejaments dels entrenadors, sí. Com sortirà el Madrid? I l'onze del Barça? Home, el del Barça el tinc prou clar: Valdés; Alves, Piqué, Puyol i Abidal; Xavi, Busquets i Iniesta; Messi, Villa i Pedro. El del Madrid no el tinc tan clar, però apostaria per: Casillas; Ramos, Pepe, Carvalho i Marcelo; Xabi i Khedira; Ronaldo, Higuaín, di María i Ozil. Tot i que, últimament, s'està especulant amb l'entrada de Lass al lloc d'Ozil, cosa que dubto molt.

Voleu fer porra? Aquí va la meva: 3-2 amb gols de Messi (2) i Villa. Pel Madrid marcarà Cristiano i Pepe.

Panathinaikos 0 - 3 Barça: Amb la ment al Clàssic

2010-11-24T13:41:00.000-08:00

El Barça ha segellat, per fi, la seva participació en els vuitens de final de la Champions League com a primer de grup. I la veritat és que no era tan fàcil com molts pensaven. El Barça viatjava a Grècia, un país en el qual no havia guanyat mai en partits de la màxima competició europea i davant d'un equip que, a priori, es jugava la seva participació a la UEFA Europa League. Guardiola va dir que no condicionaria l'equip titular pensant en el partit del Madrid, però hi havien un parell de jugadors que dubto que juguin, com a titular almenys, davant dels blancs. Així, el Barça ha presentat la següent alineació: Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Adriano; Xavi, Mascherano, Iniesta; Villa, Messi i Pedro.

El ritme de joc ha estat bastant lent durant tot el partit. És cert que l'estat de la gespa, molt alta, no ajudava a incrementar el ritme de la circulació de pilota, però l'equip tampoc ha forçat massa la maquinària pensant, potser, en el partit del proper dilluns. La veritat és que el Barça no ha patit gens davant dels grecs, però Cissé ha estat a punt de posar les coses difícils als de Guardiola si no hagués fallat un u contra u davant Valdés, que ha estat espectacular en aquesta jugada. Just després d'aquesta jugada, el Barça ha reaccionat i Pedro ha avançat l'equip al marcador amb un bon gol després d'una bona assistència d'Alves.

La segona part ha comptat amb un espectador de luxe, Víctor Valdés, que no ha tocat pilota en tot el segon període. L'equip, més del mateix, xino xano i sense forçar la maquinària. Messi ha tornat a marcar després d'una combinació espectacular, de llibre, entre Xavi, Iniesta, Adriano i el mateix Messi. Finalment, Pedro ha marcat el 0-3 definitiu després d'una gran assitència d'Adriano. En els minuts finals, Pep ha donat descans a Xavi i Piqué, i Adriano ha hagut de ser substituït per Maxwell per lesió.

M'ha agradat / no m'ha agradat:

- Messi ha marcat el gol 150 amb la samarreta del Barça.
- El Barça es classifica pels vuitens de la Champions com a primer de grup.
- Pep Guardiola ha demostrat que l'esportivitat i el Fair Play està per sobre de tot substituïnt Piqué per evitar una possible expulsió que hagués estat comparada amb la de Ramos i Alonso del Reial Madrid.
- Adriano ha realitzat un partidàs i s'ha guanyat disputar més minuts dels que està disputant a dia d'avui.
- Mascherano està molt i molt entonat: segur en el tall i precís en la passada, genial.
- El partit de Tzorvas, el porter grec.

- L'actitud de Piqué en alguns moments del partit. Em fa la sensació que a vegades peca d'estar massa segur d'ell mateix i baixa el nivell d'atenció en certes jugades com la de Cissé.
- L'espontani grec que ha sortit per dirigir una "peineta" a Messi.
- Els focs artificials i bengales que han començat a aparèixer en els últims moments del partit a l'estadi.
- L'actitud del Panathinaikos pròpia d'un equip petit, acomplexat i sense ganes de lluitar per entrar a la Europa League.
- El partit de David Villa. Avui, no ha tingut ocasions. Segur que se les guarda pel derbi.

Foto denúncia 5: Eto'o emulant Zidane

2010-11-22T11:05:00.000-08:00

La passada jornada valoràvem el terrible xoc entre Ibra i Materazzi que va deixar aquest últim a l'hospital. El Comitè d'àrbitres de l'Art del Futbol va decidir que, per majoria, l'acció havia d'ésser falta a favor de l'Inter i targeta groga per a Ibra. Per tant, un 10 per l'àrbitre, que també va bé que se'ls reconegui quan fan bé les coses.

Aquesta jornada veurem Eto'o fent coses que, als amants de l'esport, no ens agrada: agredint un contrari. També s'ha de dir que César, l'home que rep l'agressió, va deixar anar abans uns quants cops de puny al davanter de l'Inter. A partir d'aquí, jo us deixo el document, i vosaltres valoreu.

Gol de la Jornada (7)

2010-11-22T10:46:00.000-08:00

La setmana passada, el gol escollit per majoria en aquest bloc i que, en conseqüència passa a la gran final de finals d'any és el d'Elmander. I ara, una altra setmana i una altra bateria de gols espectaculars. Jo, em quedo amb el de Varney:

1. Varney

2. Zabaleta

3. Messi

4. Schulz

5. Raul

Almeria 0 - 8 Barça: Volem una lliga així?

2010-11-20T12:49:00.000-08:00

Avui em nego a fer una crònica. Més que res perquè no hi ha hagut partit al camp dels Juegos del Mediterraneo ja que només un equip ha sortit a disputar el partit: el Barça. Quan un no ha vist el partit, podria pensar que el Barça ha destrossat i humillat a l'Almeria amb un futbol espectacular. Home, el Barça ha destrossat i humillat l'Almeria però sense fer un gran futbol, sense apretar, i amb la pròpia inèrcia que provocava el partit.

Hat trick de Messi, dos de Bojan, un de Pedro, un d'Iniesta i Acasiete en pròpia porta han estat els golejadors del partit. La pregunta que formulo al titular de la crònica és: Volem una lliga així? Ho dic perquè aquesta setmana ha estat plena de recriminacions entre clubs per la guerra dels drets de la televisió. Vosaltres com a aficionats, preferiu que el Barça i el Madrid es juguin la lliga ells solets? Preferiu un campionat més obert amb 6-8 equips que s'ho puguin jugar perfectament per igual? Avui, més que falta de qualitat a l'Almeria, ha faltat actitud. A mi no m'agrada veure aquestes golejades. El debat és obert.

P.D.: Demano disculpes per si esperaveu una crònica, però crec que avui no és un dia per fer-la. Sí és un dia pel debat.

Fent de Boia: Punt i seguit

2010-11-18T07:41:00.000-08:00

No va poder ser. El primer partit dels play-offs va ser una trista metàfora del que fou la temporada; hora i mitja més tard ja érem al bus, de retorn cap a casa. La primera setmana com a ex-jugador ha estat un pèl estranya, sense entrenaments diaris, sense haver de fer malabarismes d’agenda per encabir-hi la feina, les classes, els deures...

Un pensament m’ha estat empaitant aquests darrers dies: El futbol com a esport no és res més que un grup de gent fument-li cosses a una pilota. Aquesta és la part que, sincerament, no trobaré a faltar. L’art de colpejar la pilota amb més o menys gràcia té, al meu entendre, el mateix valor que saber nedar ràpid o saltar ben amunt.

Per sort, el nostre esport és més que això. Quan el futbol és entrar en un vestidor i trobar-te 20 germans pels qui t’hi deixaries la pell, t’adones que hi ha quelcom més que passar-se la pilota. Quan el futbol és l’instrument més eficaç que té una nació per projectar-se internacionalment, prens consciència de la rellevància dels 22 jugadors al terreny de joc. Qual el futbol són milions de persones saltant d’èxtasi a la vegada, comprens la immensitat de l’esport i la petitesa de l’individu. Quan el futbol és l’excusa perfecte perquè el meu amic Dave estalviï 600 dòlars i se’n vagi a Haití a organitzar campus per a nens orfes, entens finalment que el futbol no és només un esport, sinó una manera d’entendre la vida; un art.

Potser se m’ha acabat saltar al camp durant una bona temporada, però d’una forma o altra el futbol mai deixarà de ser-hi. Ja sigui reunint-nos cada diumenge per veure jugar el nostre equip, baixant a plaça a celebrar els títols guanyats, o simplement trobant-nos cada dijous en espais com aquest per seguir parlant de l’afició que tots compartim.

Foto denúncia 4: Ibra o Materazzi?

2010-11-15T10:41:00.000-08:00

Després de veure aquesta entrada, de qui creieu que és la culpa? Jo, sincerament, crec que no hi ha falta, ja que Materazzi entra molt fort i sembla que Ibra es protegeix. Si hagués de senyalar falta, ho faria en contra d'Ibra. Vosaltres jutgeu:

Segons comenta Times of I ndia, Materazzi va haver d'anar a l'hospital.

Gol de la Jornada (6)

2010-11-15T10:29:00.001-08:00

Avui una altra entrega dels millors gols de la jornada. El gol que passa a la gran final de final d'any, per 4 vots, és el de Fernando Torres; tot un golàs. Per aquesta setmana, us proposo aquests cinc gols:

1. Iaquinta
2. Ivicevic
3. Elmander
4. Tino Costa
5. Drenthe

Jo, per aquesta setmana, em quedo amb el golàs d'Elmander. Crec que la tècnica que demostra amb la cua de vaca és espectacular.

Fent de Boia: L'últim partit

2010-11-11T04:37:00.000-08:00

Després de quatre temporades al futbol universitari nord-americà avui podria saltar al terreny de joc per última vegada. Acabada la lliga regular comencen els play-offs de la conferència, i una derrota t’envia a casa i deixa la temporada liquidada. Així de ràpid.

Un fet que pot sorprendre als seguidors europeus és que als Estats Units els esport són el que ells anomenen seasonal, que podríem traduir com “estacionals”. A diferència del vell continent, les lligues professionals americanes no s’equiparen, més o menys, amb el calendari acadèmic, d’agost a maig, i tan sols duren uns pocs mesos. Així el beisbol és un esport d’estiu, el futbol americà és un esport de tardor i el bàsquet és l’esport de dels mesos d’hivern i inicis de primavera, on els play-offs s’allarguen fins gairebé l’inici de la nova temporada de beisbol.

Els esports universitaris estan organitzats de manera similar, i en el cas del soccer la temporada s’inicia a finals d’agost i acaba per aquestes dates on ens trobem ara. Dit això, si guanyem la conferència, com hem fet tres dels darrers quatre anys, avançaríem als play-offs nacionals i podríem seguir jugant fins ben entrat el desembre. Ara bé, essent optimista, si guanyem el torneig preliminar ja serà una fita prou important, considerant com han anat les coses aquesta temporada.

Tot i que encara em queda un any per acabar els estudis l’organització que regula els esports universitaris, la NCAA, només deixa competir els estudiants durant quatre anys. Aquesta mesura pren sentit per recordar als student-athletes el que són i que el seu objectiu principal és graduar-se en comptes de centrar-se únicament en els esports. En cas contrari, no seria estrany veure universitats retenir els seus millors jugadors evitant que es graduessin per seguir sent competitius any rere any.

Demà podria ser el meu últim partit competitiu després de 17 anys de futbol ininterromputs començant al pre-benjamí del Malgrat, tot passant pel Vic, Mataró, Vilobí, Blanes, per tornar al Mataró i acabar als Eagles de Winthrop University. Ara només és qüestió de sortir al camp i deixar-s’hi la pell com si cada partit fos l’últim, perquè mira, resulta que és veritat.

Gol de la Jornada (5)

2010-11-08T10:53:00.000-08:00

Un dilluns més i una nova tongada de gols espectaculars. Però primer, deixeu-me dir que el jurat popular format per en XeXu, l'Albert, la Sílvia, l'Assumpta, en Sànset, en Miquel i jo mateix, hem decidit per 4 vots que el gran finalista sigui l'espectacular i, qualificat per alguns, màgic gol de Lavezzi.

Així doncs, una vegada més, us demano que deixeu anar el vostre coneixement futbolístic o artístic (el futbol és art com diu el títol d'aquest bloc) i voteu el millor gol de la jornada. Aquí els teniu:

1. Torres
2. Pavlyuchenko
3. Pedersen
4. Schwegler
5. Falcao

Getafe 1 - 3 Barça: Un partit de 45 minuts

2010-11-07T13:46:00.000-08:00

Es preveia un partit complicat a Getafe; de fet, aquest equip de la Comunitat de Madrid, fóu una de les bèsties negres del Barça de Rijkaard. El Barça sabia que si volia treure un bon resultat, havia de sortir al 100% des del primer minut. Els onze escollits d'en Pep han estat Valdés; Alves, Piqué, Puyol i Maxwell; Mascherano, Xavi i Iniesta; Pedro, Messi i Villa. La principal novetat de l'encontre era la de Mascherano enlloc de Busquets.

Per la seva part, el Getafe de Míchel ha sortit clarament a buscar el contraatac i la velocitat dels seus homes de banda Ríos i Manu del Moral, i Miku en punta. El Barça ha dominat tant el partit durant la primera meitat, que Víctor Valdés no ha hagut de patir gens. El Barça dominava i Xavi i Iniesta imposaven el tempo al partit. Mascherano no parava de recuperar pilotes i Messi, en estat de gràcia, feia el que volia amb la defensa del Getafe. L'únic punt negre era que, tot i arribar moltes vegades i disposar de bones ocasions, el Guaje Villa no acaba de marcar. Sí que ho ha fet Messi, tot s'ha de dir, amb una gran assistència de Villa. El 0-1 ha canviat el partit, i el Getafe s'ha vingut abaix. Poc després, Villa sí que ha conseguit situar el 0-2 amb el que s'ha arribat al descans.

En el títol del post hi dic "Un partit de 45 minuts", ja que a la segona part, el Barça ha baixat molt el llistó. Tot i això, les ocasions arribaven i Pedro, més murri que ningú, ha situat el 0-3 al marcador. L'únic punt negre del partit ha estat l'expulsió de Piqué, que es perdrà el partit amb el Vilarreal a l'estadi, i el posterior gol de penalti de Manu del Moral. En qualsevol cas, el Barça guanya amb solvència en un estadi que no li era gens propici.

Fent de Boia: Un Joc d'Espavilats

2010-11-04T12:06:00.001-07:00

El de Copenhaguen de dimarts va ser un dels primers partits sencers del Barça que he vist aquesta temporada, i encara vaig acabar mig adormit. Els danesos, molt ben situats sobre el terreny de joc , van aguantar les tèbies envestides d’un Barça poc lúcid i van aprofitar l’oportunitat que van tenir per no deixar que els de Guardiola es fessin amb el control del matx després del gol de Messi.

Entre les anècdotes del partit, que n’hi hagueren vàries, com la sortida assassina de Valdés deixant mig inconscient a un davanter rival, destaco la reaparició de la polèmica sobre el xiulet. Després del partit d’anada, el contenciós va deixar seqüeles a la capital de Dinamarca fins al punt que el glabre entrenador local i en Pep tingueren un frec a frec post partit que gairebé arriba a més que paraules. Sort que Busquets, acostumat a les bregues, corria per allí per fer de pacificador.

Jo sóc partidari que el futbol sempre ha sigut un esport d’espavilats i els que no ho eren prou acabaven fent d’àrbitre. Quantes vegades hem vist futbolistes llançar-se a la piscina, simular una lesió per perdre temps, o ajudar-se il·legalment amb les mans? Els que tinguin una mica d’experiència com a migcampistes a qualsevol nivell sabran que els intents de despistar el contrincant fent-li creure que té algú a sobre o que la deixi passar -hop!- són constants.

La UEFA ha creat un perillós precedent amb la sanció de dos partits a Pinto. No crec que fora convenient que els despatxos de Nyon es convertissin ara en un ens punitiu de tota acció antiesportiva. Sortosament, però, de la mateixa manera que succeeix amb els àrbitres al terreny de joc, el criteri de l’associació que encapçala Platini és més aviat inconstant i variable, garantint que els “espavilats” mantinguin els incentius per treure profit d’accions poc honroses i que el futbol segueixi sent un esport apassionant i imprevisible.

Gol de la Jornada (4)

2010-11-02T05:53:00.000-07:00

Després d'haver-hi un triple empat a 1 vot, he decidit que cap dels tres gols que van ser votats la setmana passada passin a la gran final. Seria injust deixar algun dels tres fora, per tant, els tres no podran obtar al gran premi del Desembre.

A continuació us presento els nominats a millor gol d'aquesta setmana. Sincerament, crec que de moment és la jornada més difícil

1. Mirallas
2. Villa
3. Lavezzi
4. Little
5. Aimar

Humor 3: Gràcies, Gomes

2010-11-01T13:49:00.000-07:00

Sembla mentida que a un professioal li pugui passar això. Regal de reis per avançat!

Futbolistes històrics: Gerhard Müller

2010-10-28T10:35:00.000-07:00

Avui ens toca parlar d'un altre davanter que va marcar època. Era conegut com el Torpedo Müller, i les llegendes diuen que va marcar 1461 gols al llarg de la seva carrera. Mite? Llegenda? no ho sé... són molts gols la veritat, però si ho diu la RSSSF serà veritat.

Gerd Müller va nèixer a Alemanya l'any 1945 i fóu jugador del Bayern de Múnich en la seva millor època. Actualment, manté diversos rècords:
- Màxim golejador de la història de la selecció alemanya (68 gols).
- Màxim golejador de la història de la Bundesliga (405 gols).
- Màxim golejador, amb Raúl, de les competicions europees (69 gols).

Va ser un davanter centre poc ortodox per la seva època: no era especialment alt, però rematava molt bé de cap. Era extremadament ràpid i era capaç d'utilitzar les dues cames per igual. Hi han jugadors que neixen amb un do, i Gerd Müller va nèixer amb un: l'instint golejador. Amb el Bayern, va guanyar 4 Bundesligues, 4 Copes d'Alemanya, 1 Recopa, 3 Copes d'Europa, 1 Copa Intercontinental i 1 Mundial amb la selecció d'Alemanya Federal.

Sens dubte, passarà a la història com un dels davanters centres més espectaculars de la història.

Humor 2: s'hi val tot per parar un davanter?

2010-10-26T04:55:00.000-07:00

Sovint ens queixem de les dures entrades que reben els futbolistes. Doncs bé, jo proposo als defenses més durs del món, una nova tècnica menys violenta però a la vegada menys agradable. Això és targeta groga? Targeta vermella? Res?

Foto denúncia 4: Ponzio vs Alves

2010-10-25T04:40:00.000-07:00

El jurat popular format per en Sànset, l'Assumpta i en Miquel, ha declarat culpable als tifosi del Càller pels insults racistes contra Eto'o. La sanció serà de 10.000 pel club, i en cas de reincident, 50.000. A més, es prohibirà l'entrada dels que insultaven durant un període llarg de temps. Un dels membres del jurat, en Miquel, ha declarat que els diners d'aquesta multa aniran a parar a un fons comú per la lluita contra el racisme a Itàlia.

A continuació, la foto denúncia de la jornada: Ponzio vs Alves. El resultat? Expulsió de Ponzio. Vosaltres valoreu.

P.D.: La qualitat del vídeo no és del tot bona. Perdoneu les molèsties.

Gol de la Jornada (3)

2010-10-25T04:30:00.000-07:00

Per un marge d'un sol vot, el guanyador del gol de la jornada anterior va ser Sow. Per tant, aquest gol es classifica per la gran final que es disputarà l'última setmana de l'any. A continuació us presento els quatre gols seleccionats per aquesta jornada:

1. Baines.
2. Tuncan.
3. Reis.
4. Konan Ya.
5. Aspas.

Fent de boia: El Tastet

2010-10-21T03:49:00.000-07:00

Si l'art és la capacitat de fer certes coses amb habilitat i destresa, llavors el futbol és una de les manifestacions esportives més artístiques que existeix. Aquest art, però, no és cap cosa nova sinó la culminació d'una evolució mil·lenària consistent en colpejar un objecte esfèric. Bastant conegudes són les antigues pràctiques a la Xina, conegudes com a Cuju, que daten del segle II aC. o el Kemari, una variant japonesa que aparegué uns quants segles més tard, on l'objectiu és evitar que la pilota impacti el terra tot fent servir diverses parts del cos.

Mil anys després el futbol s'ha convertit, en molts casos, en una activitat de culte o fins i tot de fanatisme. També hi ha els que pensen que aquest esperit purament lucratiu, característic de l'esport per excel·lència durant les darreres dues dècades, ha acabat per condemnar l'essència inicial d'empènyer i passar-se una pilota a cops de peu.

Sigui com sigui, cada dijous a partir de la primera setmana de Novembre, intentaré desgranar un aspecte d'aquest fascinant espectacle a escala mundia. Agraeixo l'oferta d'en Jordi, amb qui m'uneix una gran amistat, i desitjo que aquesta versió de "L'art del Futbol meets El Politburó Capitalista", que anomenarem "Fent de Boia", us agradi. Avui un petit tast a mode de presentació; fins aviat.

Barça 2 - 0 Copenhaguen: Falta sentenciar

2010-10-20T13:44:00.000-07:00

El Barça tornava a disputar un encontre de Champions al seu estadi i davant del líder del seu grup: el Copenhaguen. Les prèvies i els informes que teníem d'aquest equip el pintaven com un conjunt ben posicionat, que girava entorn n'Doye, i amb una bona fortalesa física. Per aquest motiu, i per les rotacions, Pep ha considerat que avui el sistema havia de canviar. El Barça no ha començat amb el típic 4-3-3, sinó que s'ha preferit pel 4-4-2. Així, els titulars han estat Pinto a la porteria, Alves, Piqué, Puyol i Abidal en defensa, doble pivot per Busquets i Mascherano, bandes per Iniesta i Maxwell, i Messi amb Villa al davant.

Certament, la primera part del Barça ha estat molt bona. Tot i pensar que un doble pivot format per Busi i Mascherano donaria poca velocitat a la circulació de pilota, no ha estat així. De fet, el Jefecito ha estat inmens, tant en la construcció com en la destrucció. Definitivament, avui s'ha guanyat l'afició del Barça. Iniesta ha estat molt clarivident i ha portat de corcoll la defensa danesa, Messi trencava els esquemes defensius i Villa no acabava de rematar. M'agradaria no crear alarma sobre el cas de l'asturià, però aquest home necessita marcar ja. Sense anar més lluny, avui ha estabellat una pilota al pal i ha tingut 3 ocasions claríssimes. Jo confio en ell, i estic segur que els gols arribaran. Cal dir que la primera meitat ha acabat amb 1-0 favorable el Barça amb un canyardo espectacular de Messi.

La segona meitat ha començat freda, amb una sèrie d'imprecisions en la circulació que han permès el Copenhaguen arribar amb perill. L'home més perillós era n'Doye, que ha estabellat una pilota al pal, però Santin, amb la seva velocitat, també ha provocat alguns problemes a la defensa. El Barça la tocava, però s'obsecava en entrar pel mig. Resultat: els jugadors xocaven contra el mur de la defensa rival. Guardiola, en no veure les coses clares, ha hagut de recòrrer al pla B que no tenia pensat aplicar: treure Villa i donar entrada a Xavi per dominar més el centre del camp. Al final, tot i haver alguna ocasió dels visitants, Messi ha sentenciat el partit i els tres punts s'han quedat a l'estadi.

Humor 2: Qui xuta la falta?

2010-10-19T04:30:00.000-07:00

Qui xuta la falta?
A. Roberto Carlos
B. Falete
C. Belén Esteban
D. Hurley (Hugo Reyes)
E. Altres

Gol de la Jornada (2):

2010-10-18T05:00:00.000-07:00

El guanyador de la setmana passada amb 5 vots dels nostres seguidors, és el gol de Szalai. Aquest gol passa a la finalíssima que farem l'última setmana de l'any. Ara, us presento els cinc millors gols d'aquesta jornada:

1. Pedro Munitis.
2. Samuel Eto'o.
3. El Hamdaoui.
4. Mario Gomez.
5. Sow.

Efemèrides 18/10 al 24/10

2010-10-17T15:25:00.000-07:00

19 Octubre:
1977: neix Raúl Tamudo, històric jugador de l'Espanyol i que actualment forma part de la plantilla de la Reial Societat de Sant Sebastià. És el màxim golejador de l'entitat perica amb 132 gols.

20 Octubre:
1919: neix Mariano Martín, el cinquè màxim golejador de la història del Barça amb 124 gols en 150 partits. Els més veterans el recorden com un gran golejador, hàbil, tècnic i molt ràpid. Curiosament, una lesió als lligaments va provocar que el club li dongués la baixa i fés debutar l'home a qui li vam dedicar un post la setmana passada: César Rodríguez.

1961: neix Ian Rush, davanter centre mític del Liverpool dels anys 80. Ostenta varis registres històrics: és el màxim golejador de la història del Liverpool amb 346 gols, és el màxim golejador del derby Liverpool - Everton amb 25 gols, és el màxim golejador de la història de la selecció de Gal·les... no acabaríem.

21 Octubre:
1933: neix Francisco Gento. Conegut com La Galerna del Cantábrico, l'extrem va despuntar a les files del Reial Madrid i va guanyar 12 lligues i 6 copes d'Europa amb l'equip blanc. Va formar part d'una de les millors davanteres de la història amb Puskas, Rial, Kopa i Di Estéfano.

1965: neix Jon Andoni Goikoetxea. L'extrem pamplonica va despuntar amb la Reial Societat i va arribar al Barça juntament amb José Mari Bakero, Txiki Begiristain i Luis Manuel Lopez Rekarte. És considerat dels millors extrems de la història recent d'Espanya.

1967: neix Paul Ince. Mític mig centre de la selecció anglesa, del ManU, de l'Inter, Liverpool, West Ham, Wolves... Era un mig centre defensiu molt dur i contundent. Va jugar 53 partits amb la selecció d'Anglaterra.

1981: neix Vidic. Actual central serbi del ManU.

22 Octubre:
1929: neix Lev Yashin. Considerat com el millor porter de la història del futbol per molts, el rus era conegut com l'Aranya negra degut a la seva vestimenta fosca que lluïa en tots els partits. Va disputar 22 temporades amb el Dinamo de Moscú i és guanyador d'una pilota d'or de la FIFA. Com a curiositat, fóu el primer porter de la història en utilitzar guants.

1973: neix Andreu Palop, actual porter del Sevilla.

23 Octubre:
1940: neix Edson Arantes do nascimento "Pelé". Conegut com O Rei, el brasiler està considerat com el millor jugador de la història del món del futbol. Va marcar 1283 gols en 1367 partits, va marcar 8 gols en un partit amb el Santos davant del Botafogo, és el màxim golejador de la història de la selecció brasilenya i el guanyador més jove d'un mundial amb 17 anys, en una temporada va marcar 127 gols... i no acabaríem.

Foto denúncia 3: Eto'o vs Tifosi del Càller

2010-10-17T15:03:00.000-07:00

El jurat popular de l'Art del Futbol format per: Assumpta, XeXu, Miquel i Albert, ha considerat que el defensa del Valladolid nivaldo és culpable de l'entrada sobre el jugador del Madrid Cristiano Ronaldo. Per tant el càstig serà la següent: dos partits de sanció. Tanmateix, també es crida a l'ordre a Cristiano Ronaldo per l'exageració que experimenta quan rep una entrada una mica contundent i als periodistes esportius per treure de context imatges que no reflexen la realitat.

Us presento la denúncia de la setmana: Eto'o vol abandonar el terreny de joc degut al seguit d'insults racistes per part del públic del Càller. Aquí valorarem el càstig que s'hauria de produïr per l'equip local. (Per desgràcia no he pogut trobar el vídeo adequat, tot i que a la web del diari AS hi ha un bon vídeo).

Futbolistes Històrics: César Rodríguez

2010-10-13T11:02:00.000-07:00

Començarem aquesta nova secció parlant d'un dels emblemes menys coneguts de la història del Futbol Club Barcelona: César Rodríguez Alvarez. També conegut com "El Pelucas", César va néixer a Lleó l'any 1920. Va ocupar la posició de davanter centre indiscutible al conjunt culé durant 17 temporades i va formar part de la mítica davantera a la que cantava Serrat. Pels que som més joves, mai haurem vist jugar als Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón, però de segur que tampoc mai n'oblidarem els seus noms.

César encara ostenta avui el primer lloc del rànking de màxims golejadors de la història del Barça en partit oficial: 235 gols en 448 partits oficials. Els càlculs són fàcils, un gol cada dos partits. Tot un killer de l'època. Les cròniques i els experts de l'època coincidien en veure'l com un caçador de gols, un jugador que era capaç de rematar a porteria amb qualsevol de les dues cames i amb la mateixa efectivitat. També era un gran rematador de cap i posseïa una velocitat endimoniada. És considerat un dels millors golejadors de la història d'Espanya.

César va fitxar pel Barça l'any 1939 però, degut a la guerra civil espanyola, va ser destinat a Granada per complir amb el servei militar obligatori. Per tant, aquella temporada la va disputar amb el Granada CF. Amb la samarreta blaugrana, El Pelucas va aconseguir cinc campionats de lliga, tres copes d'Espanya i dues Copes Llatina. Com a bon golejador, també va obtenir el trofeu Pitxitxi l'any 1948 marcant 28 dianes.

En la seva etapa com a entrenador, va dirigir el Saragossa, el Barça, l'Elx, Betis i Mallorca. Desgraciadament, César va morir l'any 1994. En aquest magnífic reportatge, podem conèixer una mica més el jugador.

2º Premi C@ts 2010

2010-10-13T10:38:00.001-07:00

Per trencar una mica la rutina, avui vull agraïr a totes i cadascuna de les persones que van fer possible ahir la gala dels premis C@ts. A tots els organitzadors, a tots els blocaires, i a tots els que em van votar com a millor bloc esportiu. Altre vegada: gràcies a tots.

Gol de la jornada (1)

2010-10-11T03:31:00.001-07:00

Estrenem la secció del gol de la jornada. Cada dilluns sabrem quin ha estat el millor gol de la jornada gràcies a les vostres votacions. El primer dia de la setmana penjaré una sèrie de gols que a mi m'han semblat bonics i vosaltres us haureu de decantar per un d'ells. Aquí us deixo els 5 primers:

1. Adam Szalai
2. nani (a partir del 1' 05")
3. Remy
4. Tarmo Kink (a partir del "33)
5. Konstantin Vassijev (a partir del 1' 26")

Foto denúncia 2: Nivaldo vs Cristiano Ronaldo

2010-10-11T03:28:00.001-07:00

Aquí us deixo l'agressió que passarà a ser jutjada aquesta setmana pel Tribunal de l'Art del futbol. En quant a la foto denúncia número 1, el jurat popular format per Xexu, Sànset, Banyeres, Assumpta, Albert i Miquel ha decidit que De Jong sigui declarat per absoluta unanimitat: Culpable. A partir d'ara, també haurem de dir si, en cas d'entrada dura o agressió, quants partits hauria d'estar inactiu l'agressor.

Efemèrides 11/10 al 17/10

2010-10-11T03:25:00.001-07:00

11 d'Octubre:
1937: neix Bobby Charlton, futbolista anglès del Manchester United com a etapa destacada, i del Preston north End i Waterford United. Campió del món l'any 1966, Pilota d'Or l'any 1966, posseïdor de l'Ordre del Mèrit de la FIFA i president honorífic del Manchester United.

12 d'Octubre:
1903: Es funda el Club Guaraní, equip de la Primera Divisió del Paraguay.

1961: neix Miguel Porlán "Chendo", lateral dret del Reial Madrid durant 16 anys. Actualment, ocupa la posició de delegat de camp de l'equip merengue.

1966: neix Roberto Néstor Sensini, ex jugador i actual entrenador de newell's old Boys, Parma, Lazio, Udinese i de la selecció nacional d'Argentina. També neix Wim Jonk, futbolista neerlandès que ocupava la posició de centrecampista i que va disputar partits amb la samarreta del Volendam, l'Inter de Milà, l'Ajax, el PSV i el Sheffiel Wednesday.

13 d'Octubre:
1907: neix Bobby Gurney, mític futbolista anglès considerat el millor davanter de la seva època. Durant la seva carrera esportiva, va jugar 388 partits amb el Sunderland marcant 228 gols. Va ser autor de 10 hat-tricks i en dos ocasions va marcar 4 gols en el mateix partit.

1923: neix Faas Wilkes, futbolista neerlandès ex jugador del València, Inter i Llevant respectivament. Actualment, encara està situat com el tercer màxim golejador de la selecció holandesa amb 35 gols, just per darrere de Kluivert i Bergkamp.

1931: neix Raymond Kopa, futbolista francès considerat dels millors jugadors de la història d'aquest país. Està considerat tercer millor jugador de la història de França, va rebre una pilota d'or, una de plata i dos de bronze. Va militar al mític Stade de Reims i al Reial Madrid. Era conegut amb el sobrenom d'El napoleó del futbol.

14 d'Octubre:
1968: neix un dels talents naturals més espectaculars i poc valorats de la història del futbol anglès, Matthew Le Tissier. Autor de gols espectaculars i d'una gran factura, va jugar 16 anys a les files del Southampton.

1971: neix el portuguès Jorge Costa, un dels centrals més durs i contundents que jo recordo. Va ser jugador de l'Oporto, del Charlton i de l'Standard de Lieja. També ha estat capità de la selecció lusitana. També neix aquest any el mític Antonios nikopolidis, el porter grec encara en actiu. És considerat el millor porter de la història dels hel·lens i ha jugat en dos equips: Olympiakos i Panathinaikos.

15 d'Octubre:
1966: neix el mític porter mexicà Jorge Campos. Més conegut per les seves exentricitats als terrenys de joc més que per la seva qualitat. Serà recordat com un dels porters més baixets de la història i per ser un dels més mediàtics: va aparèixer en diversos espots d'una marca esportiva.

1968: neix Didier Deschamps. Fóu el capità de la selecció francesa l'any 1998 quan els bleus van guanyar el títol. Actualment és l'entrenador de l'Olympique de Marsella i com a jugador va defensar la samarreta del Chelsea, Olympique de Marsella, Juventus, València entre d'altres.

1971: neix Andy Cole. Davanter centre mític del Manchester United en la dècada dels 90. Va compartir davantera amb Dwight Yorke i també va jugar amb el Newcastle, Manchester City, Arsenal, Blackburn...

1977: neix David Trezeguet. Actual davanter de l'Hèrcules i ex jugador de la Juventus. Campió del món amb França l'any 1998. Ha marcat 234 gols en 448 partits oficials, tot un killer encara en actiu.

1988: neix Mesut Özil. Un dels jugadors de l'any i que més està de moda. Actualment milita al Madrid i el seu talent és innegable. Té una gran visió de futbol i reuneix més perfil Barça que perfil Madrid. És d'ascendència turca però ha decidit jugar amb Alemanya, el seu país de naixement.

16 d'Octubre:

2003: es produeix un fet que podria passar a la història del món del futbol si és que ja no hi ha passat. Un tal Leo Messi debuta amb el primer equip del Barça contra l'Oporto.

1970: neix Mehmet Scholl, en la meva opinió un dels millors prodigis que ha donat el futbol alemany en els últims 20 anys. Va destacar en la seva etapa del Múnich de Baviera, on va disputar partits durant més de 16 anys.

17 d'Octubre:
1939: neix Amancio Amaro, conegut amb el sobrenom d'El Brujo gràcies a la seva facilitat per desequilibrar els contraris amb la seva capacitat de regat. Ex jugador del Madrid i del Deportivo de la Corunya, va guanyar dos trofeus pitxitxi i és considerat un dels millors jugadors de la història d'Espanya.

1963: neix Sergio Goycochea. Està considerat com el millor porter argentí dels últims 20 anys. Tenia una gran capacitat per aturar penes màximes, d'aquí el seu sobrenom "el anti-penal". Actualment és conductor d'un programa argentí de televisió.

1976: neix Sebastián "El loco" Abreu. Tot un rodamón del futbol. Jugador atípic on els hi hagi però tremendament efectiu. Igual que Trezeguet, és tot un killer i història viva del futbol: ha marcat 304 gols en 519 partits oficials. Algú dóna més?

1977: neix Dudu Aouate. Per a mi, el porter del Mallorca és un dels millors porters de la lliga espanyola. Originari d'Israel, Dudú va sortir del Deportivo per la porta del darrere després de l'enfrontament físic que va patir amb Munúa, llavors el seu company d'equip. Si Pinto es retira, no em desagradaria que fós el segon porter del Barça.

Humor (1): Cosa de calçotets

2010-10-08T14:44:00.000-07:00

No entraré a valorar l'estètica d'aquesta imagte ni tampoc el gust que té el jugador, Mirko Vucinic, a l'hora d'escollir la roba interior per jugar el partit de futbol. Aquesta foto l'ha fet arribar el nostre bon amic Albert que pel que veiem, té un agut sentit de l'humor. No sé si aquesta celebració podria ben bé passar a la secció de la foto denúncia però bé... potser treu quatre rialles al personal que és el que interessa.

Renovació del bloc

2010-10-06T12:37:00.000-07:00

L'art del futbol està dins d'un procès de canvi. Són molts els projectes que tinc en ment: m'agradaria parlar de tantes coses que al final la meva desorganització em supera i acabo sense postejar tant com desitjaria. És per aquest motiu que he decidit organitzar una mica el meu estimat bloc. A continuació veureu el calendari que intentaré aplicar minuciosament a partir de la setmana que ve:

Dilluns:
Després de la ressaca del dissabte i del diumenge, què millor que començar la setmana amb poca lletra escrita i molt de contingut audiovisual? Sé que és molt agosarat, però em proposa postejar el dilluns sobre tres temes diferents:

1. Foto denúncia: Hi mostraré les entrades o accions violentes que s'haurien d'eliminar del futbol. Durant tota la setmana seran sotmeses a judici, i el dilluns següent s'emetrà el veredicte votat pel jurat popular (vosaltres).

2. Efemèrides de la setmana: Serà una feina de molta i molta documentació però sempre és agradable recordar temps passats. Dividirem aquestes efemèrides per dies: Dilluns, dimarts...

3. El gol de la jornada: Cada dilluns penjaré els que, a parer meu o vostre mitjançant un correu electrònic al mail del bloc, són els millors gols de la jornada. Durant la setmana podreu votar el millor gol i el dilluns n'escollirem el millor. L'última setmana de l'any, penjaré els millors gols de cada setmana i sabrem el millor gol de l'any.

Dimarts i Dimecres:
Seran dos dies que podran ser 100& combinables. M'explico:

1. Resum Jornada Champions: Si és setmana de Champions League, el dimarts i el dimecres faré el resum del que ha donat de sí aquell dia.

2. Humor: Si no hi ha Champions, afegiré una mica d'humor al bloc. Faré un recull de notícies, vídeos, frases o moments graciosos del món del futbol (espero treure un somriure de tots vosaltres i fer-vos oblidar els mals moments que pogueu estar visquent).

3. Copa del Rei: En principi aquesta competició es disputarà els dimecres, i serà llavors quan postejaré un resum d'aquella eliminatòria.

Dijous:
1. Europa League: Donat que aquesta competició es juga aquest dia, quan sigui el moment en postejaré el resum de la jornada.

2. Jugador Històric: Quan no hi hagi jornada de l'Europa League, faré una picadeta d'ull a la història: la història del futbol. Més que centrar-me en partits, entrenadors, jugades... em centraré en els veritables astres del futbol: els seus jugadors.

3. Col·laboració blocaire: Estic intentant perfilar una col·laboració externa al meu bloc. Tot encara està molt verd, però seria molt i molt interessant. La seva publicació es veuria compartida amb la del Jugador Històric.

Divendres:
1. notícies de la setmana: Farem un cop d'ull a la premsa, tant de Madrid com la de Barcelona i en publicaré les seves principals notícies.

Dissabte:
1. Crònica del Barça: Si el partit del Barça de la setmana es jugués aquest dia, la crònica seria publicada el dissabte. S'ha de dir que el partit del Barça és primordial, per tant, si hi ha jornada intersetmanal, la prioritat seria publicar la crònica d'aquell partit.

Diumenge:
1. Resum de la jornada: Intentaré fer un cop d'ull a la lliga espanyola, així com penjar components audiovisuals.

Espero que rebeu totes aquestes novetats amb bons ulls, ho faig com a hobby, però també per intentar distreure una mica al personal. Almenys, a mi m'agradaria que ho féssin.

Foto denúncia 1: De Jong vs Ben Arfa

2010-10-04T10:42:00.000-07:00

L'art del futbol és un bloc que aboga principalment pel joc net i per l'esportivitat. Poques vegades veureu parlar de coses lletges que malmeten el gran món del futbol. Com a defensors d'aquest esport, avui estrenarem una nova secció que serà setmanal: La Foto denúncia. L'objectiu serà intentar evitar el futbol violent i promocionar l'esperit del futbol als joves.

Aquests posts només seran acompanyats d'una fotografia al meu parer, esgarrifosa. Vosaltres jutjareu el contingut de la mateixa. Quan publiqui la següent foto denúncia, sabrem si la persona jutjada ha estat considerada culpable o innocent. Comencem:

Conseqüències d'una plantilla curta

2010-10-03T12:40:00.000-07:00

Les coses pintaven bé pel Barça als primers minuts del partit davant del Mallorca: 80% de possessió, joc de posició i moviment ràpid de la pilota, desbordament per part dels laterals i nombroses ocasions de gol. De fet, el gol de Leo Messi ha estat un golàs precedit d'una gran jugada de combinació i una estratosfèrica deixada de tacó de Pedro.

Però just abans d'acabar la primera meitat, el Mallorca, mitjançant n'Sue, ha conseguit situar l'1-1 definitiu al marcador. Els culés no se n'han sabut sobreposar i no han conseguit guanyar el partit. Però més que valorar el partit del Barça, avui m'agradaria parlar de la profunditat de la plantilla del Barça. A mi no m'agrada ser oportunista, però aquest any em veig obligat a parlar d'aquest tema.

L'Albert del Racó Blaugrana ja ho comentava quan es referia a la possible marxa d'Ibra al Milan. Falten jugadors que puguin donar descans als 15-16 jugadors fixes de Pep. I és que jo sóc el primer que aplaudeixo la política de la cantera, és més, a vegades és preferible confiar en jugadors joves que en fitxatges de dubtós rendiment. El cas més clar el trobo a la davantera, on el Barça ha tingut un problema amb les baixes últimament de Messi, de Villa i ara veurem per quan de temps de Pedro. Falta un davanter. Un perfil Larsson que tant va funcionar. Per què nolito no es queda definitivament al primer equip? Avui ha demostrat ell més en 5 minuts que Bojan en 90.

Reflexione-m'hi si us plau, reflexione-m'hi.

Jornada 2 Champions: Partits del dimarts

2010-09-27T10:29:00.000-07:00

Grup E:
Basilea - Múnich de Baviera: Els dos equips arriben amb la moral molt diferent a aquest encontre. Els suïssos vénen de guanyar 1-4 en el seu campionat davant de l'històric Zúrich i ocupant la segona posició a la taula, amb un Frei espectacular com a pitxitxi amb 8 gols. El Múnich, per la seva part, va perdre davant del sorprenent Magúncia 1-2 i ocupa la novena posició amb un Van Gaal qüestionat per l'afició, però renovat per la junta directiva.

Roma - CFR Cluj: els romanesos tornen a un estadi que va passar a ser històric fa dues temporades. Llavors, el Cluj va guanyar en el seu debut europeu a la Roma. Avui, les coses han canviat una mica. La Roma ve de guanyar 1-0 a l'Inter amb un gran gol de Vucinic i sembla que l'equip s'està endollant poc a poc. A priori, la Roma no hauria de tenir problemes per superar els romanesos, tot i que veient els precedents, no parlem abans d'hora.

Grup F:
Spartak Moskva - Zilina: Duel exòtic entre dos equips que busquen posar les coses a l'Olympique de Marseille per ocupar la segona posició del grup. Si hagués de triar algun, em quedaria amb els russos que han format un bon equip. Una possible victòria de l'Spartak i una del Chelsea distanciarien els dos equips i els posarien en una posició boníssima per passar de ronda. Tot i no estar fent una bona temporada (6è al campionat local), l'Spartak hauria de guanyar al Zilina.

Chelsea - Olympique Marseille: L'equip d'Ancelotti ha sofert un sever correctiu aquest cap de setmana. Després de la derrota amb el City, els londinencs busquen refer-se amb una bona actuació a la seva competició preferida, la Champions. Els francessos, per la seva part, han guanyat aquest cap de setmana i sembla que estan començant a carburar. Per a mi, un dels duels més espectaculars d'aquesta segona jornada.

Grup G:
Auxerre - Real Madrid: Dos equips que no han viscut la seva millor jornada. Els francessos ocupen la 17ª posició a la lliga local, i els blancs vénen d'empatar amb el Llevant, recent ascendit. S'entreveu Benzema com a titular, potser el jugador que millor coneix el futbol francès. El Madrid és favorit, però els equips de la Gàl·lia no se li dónen bé. Podríem no descartar la sorpresa, però és complicat.

Ajax - AC Milan: Dos històrics, un partidàs. Com m'alegra veure l'Ajax altra vegada a la màxima competició continental. Després d'una pobre imatge al Bernabéu, els holandesos busquen la sorpresa davant un Milan en el que Ibra no para de marcar. El més espectacular es preveu amb el duel d'ariets, el Hamdaoui i Suarez per un cantó i Robinho i Zlatan per l'altre. Qui dóna més?

Grup H:
Partizan de Belgrad - Arsenal: Veurem com afecta la baixa de Cesc Fàbregas a l'equip gunner. Pel partit de lliga que vam poder veure el cap de setmana, la Cesc-Dependència és innegable. Tampoc ajuda buscar redimir-se de la derrota de la lliga a l'infern serbi. Els de Belgrad no tenen res a perdre i tenen un bon equip per buscar la sorpresa.

Braga - Shakhtar Donetsk: no puc fer un pronòstic, però diria que els ucranians tenen millor conjunt. De totes maneres ja sabem que tots aquests equips de l'est perden molt poder fora de casa. Els portuguessos, per la seva part, buscan netejar la seva imatge després de la seva derrota humillant a l'Emirates en la primera jornada.

La pedrera de l'Espanyol

2010-09-26T11:45:00.000-07:00

Que important que és per un club com l'Espanyol, amb limitats recursos econòmics, cuidar la seva pedrera. L'Espanyol és un dels millors equips de la lliga espanyola en aquest sentit, i el seu bon treball amb el futbol base és reconegut més enllà de les fronteres d'Espanya. Amb els seus equips inferiors han conquistat molts tornejos internacionals i a més, molts d'aquests nanos han acabat sent titulars d'equips importants i fins i tot de les seves sel·leccions.

Jo que encara sóc una mica jove, me'n recordo de noms com Sergio González, Jordi Lardín, Joan Capdevila, Raul Tamudo o Quique de Lucas. I si analitzem les plantilles de l'equip en les últimes temporades, l'equip ha estat format bàsicament per jugadors de la casa. Com he esmentat abans, degut al poc poder econòmic de l'entitat, el club s'ha vist obligat a vendre jugadors importants a clubs més poderosos, és el cas de Sergio i Lopo al Deportivo, Capdevila a l'Atlético de Madrid, De Lucas al Chelsea o últimament Sergio Sánchez al Sevilla.

L'altre dia parlava del Vilarreal, un equip que té una filosofia de cantera molt ben establerta i treballada. En aquesta línia, crec que l'Espanyol també es mereix un especial esment en el meu humil bloc.

Vilarreal, exemple a seguir

2010-09-23T15:41:00.001-07:00

Avui m'agradaria parlar del submarí groc. Un equip d'una ciutat petita de 51.000 habitants que està lluitant, des de fa temps, amb els més grans i històrics de la nostra lliga. Ha començat la lliga amb molta força, amb 9 punts sobre 12 possible i amb un Nilmar de figura en un moment estelar, sent ja el pitxitxi.

És increïble veure com un club tan petit, ha conseguit arribar on és i conseguint el que ha conseguit: estar present sempre a les competicions europees i desplegant un futbol magnífic, molt sovint el millor i més preciosista de la primera divisió. A més, la seva filosofia és clara: toc, toc i toc i pedrera, donant sempre prioritat al bon joc i al treball col·lectiu. Aquesta és la idea que ha implementat Roig des que va entrar de president amb la incorporació d'entrenadors a qui els hi agrada el bon futbol, tals com Valverde, Pellegrini i ara Garrido.

El Vilarreal és l'exemple que han d'agafar els clubs modestos. Treball en grup, feina ben feta, humilitat i sobretot: il·lusió. A més, m'agrada molt la política de fitxatges que té el club, sense pagar grans quantitats de diners i anteposant el col·lectiu davant de les individualitats. Pensem que aquest equip ha tingut jugadors com Forlán, Pirès, Riquelme... que han contribuït a la creació d'un club, en aquest moment, respectat per tothom i referent en quant al bon joc.

Barça 1 - 0 Sporting: Llei del mínim esforç

2010-09-22T12:56:00.000-07:00

El Barça ha presentat algunes novetats respecte l'última alineació que vam veure al Calderón: Messi era baixa obligada per lesió i el seu lloc l'ocupava Bojan; Keita entrava al mig del camp substituït Pedro, que veia com la seva posició l'ocupava l'avançat Iniesta; i finalment, en defensa, el Mariscal Milito ha agafat el lloc a Gerard Piqué. A l'ambient, encara que ningú ho volgués veure, es notava la flaira de l'Hèrcules, ja que l'Sporting era un rival d'una qualitat molt inferior al Barça.

De fet, els asturians han sortit amb la mateixa disposició que els alacantins però amb un bon grapat de suplents. L'Sporting estava ben situat amb les tres línies ben juntes i sense deixar espais. Així, el Barça no ha arribat amb gaire claretat al llarg del partit. El Barça jugava molt lent i no trobava espais al mig del camp. Com ja sabem, Puyol i Milito no són els jugadors amb més capacitat de treure la pilota des del darrere, i al mig del camp Xavi estava molt imprecís. Com que Keita no està acostumat a aportar frescura i toc al centre del camp, havia de ser Iniesta qui baixés a moure l'equip fins a la línia de mitjos.

Villa ha ocupat la posició de davanter centre i s'ha mostrat una mica més participatiu que en d'altres partits, i a més ha disposat de 4 o 5 ocasions manifestes de gol. La mitja part ha deixat preocupat a l'aficionat culé, ja que no es veia l'equip amb les coses clares. Per aquest motiu, Guardiola ha decidit guanyar sortida des del darrere incloent Piqué per Puyol, i versatilitat ofensiva amb Pedro substituïnt Keita i amb Iniesta al seu lloc, de centrecampista. Alves també s'ha incorporat més en atac, i de fet, ell ha estat l'home que ha donat l'assistència a Villa, que ha anotat el seu segon gol a la lliga.

L'Sporting, per la seva banda, ha jugat amb l'intenció d'arribar viu als últims deu minuts. Bon ordre defensiu i amb sentit comú a l'hora de jugar al contraatac, els asturians han apretat d'allò més a partir del minut 35 de la segona. Al final, amb atacs molt tímids, el Barça ha aconseguit els tres punts en un partit que no passarà a la història per ser brillant. El més important: els tres punts.

S.O.S.: Protecció pel futbol

2010-09-19T12:19:00.000-07:00

El meu post d'avui serà curt: El futbol està en perill. I no em refereixo a que la gent deixi de disfrutar d'aquest esport, o que ja no sigui seguit per tants millors d'aficionats arreu del món. Tampoc crec que la gent s'hagi canviat cap altres esports. El que em refereixo és que el futbol està en perill, en perill d'extinció, si els vertaders malabaristes d'aquest esport no són cuidats o protegits com déu mana (o com la FIFA de Blatter mana).

Fa tot just unes setmanetes, Mourinho sortia a la roda de premsa demanant protecció pel seu jugador estrella: Cristiano Ronaldo. Jo, des d'aquí recolzo aquesta idea del portugués. M'hi afegeixo perquè Cristiano és un dels jugadors que, encara que sospiti molt odi entre els rivals, és un crack de la pilota. Avui, després de veure l'entrada d'Ujfalusi, estic patint per Messi. Ja n'hi ha prou. Al futbol s'hi pot entrar dur, és més, s'hi ha d'entrar dur. Però mai s'ha de ser violent, i arriba un moment que alguns jugadors ja estan sota sospita.

Demano protecció per Messi. Però no faré com Mourinho que demanaré protecció només pels meus jugadors. Demano protecció pel futbol: demano protecció pels Xavi, pels Iniesta, pels Messi, pels Rooney, pels Cristiano, pels Totti, pels Robben... el futbol és massa gran per a que quatre jugadors rebotats o amb la sang massa calenta es carreguin aquest gran patrimoni que tots gaudim: els mags de la pilota.

Champions League 10/11: Jornada 1

2010-09-15T14:26:00.000-07:00

Barça 0 - 2 Hèrcules: La maledicció dels alacantins

2010-09-12T03:49:00.000-07:00

Ahir vaig poder anar al Camp Nou. No puc obviar que jo era optimista en quant al partit. Veia l'equip bé físicament i amb la moral alta per afrontar la segona jornada de lliga. També havia fet els meus càlculs pel que fa l'alineació: pensava que Abidal jugaria de central, però també vaig pensar que jugarien Alves, Xavi, Pedro i Busquets. Em vaig equivocar, i de quina manera.

Pep va presentar una alineació que, sincerament, em va sorprendre. Va debutar Mascherano al centre del camp. Per ser el primer partit, li donaria una bona nota, ja que no va desentonar gens ni mica. Per a mi, el millor jugador de la primera meitat va ser Adriano, que va ocupar el lateral dret de Dani Alves. Va encarar molt a Peña, i se'n va anar sempre que va voler, i fins i tot va posar pilotes a l'àrea amb molt d'encert. El Barça controlava la pilota, tenia una possessió alta, però el seu joc era molt previsiu i extremadament lent. Iniesta i Messi no apareixien, i els que tocaven més pilotes eren Keita i Mascherano. A la davantera Villa va estar desaparegut, igual que Messi i Bojan, que ahir va perdre una gran oportunitat per reivindicar-se. En una jugada aïllada, l'Hèrcules va marcar el 0-1 gràcies a Valdez.

A la segona meitat Guardiola va veure les orelles al llop: va fer entrar Xavi i Pedro per Bojan i Mascherano. A la primera jugada que van connectar els dos jugadors, primera oportunitat de la segona part. La cosa pintava bé. També va entrar Alves per Adriano. L'equip no estava fi, molta possessió però poca definició. Però el que més em preocupava era la indisciplina tàctica que vaig veure en alguns moments del partit: vaig veure a Piqué pujant la pilota i posicionant-se de davanter centre, Alves al lateral esquerra, Maxwell fent les cobertures al lateral dret perquè Alves no hi era, Messi ocupant la posició de mig centre creant el joc...

Tot s'ha de dir, però, que vull felicitar l'Hèrcules, i en concret el seu entrenador, el Boquerón, que va donar una lliçó tàctica i, a més, va aconseguir marcar dos gols al Camp Nou. Espero que aquest partit serveixi de revolsiu.

Príncep d'Astúries dels Esports

2010-09-07T15:07:00.000-07:00

Primer de tot, dir que no m'agradaria que la gent entengués que la selecció espanyola de futbol no es mereix aquest reconeixement. Ans al contrari. Però si donem aquest reconeixement a un equip que guanya el Mundial i l'Eurocopa fa dos anys, també li haurien de donar a totes aquelles seleccions que ho han aconseguit. De fet, Brasil ja va rebre aquest premi l'any2002 després de guanyar el Mundial de Corea i Japó.

M'agradaria dir que no qüestiono gens el paper del jurat, ni molt menys, de fet està format per excel·lents ex esportistes com Quini, Arantxa Sánchez-Vicario o Manel Estiarte. Imagino que la roja s'ha endut aquest premi no només per guanyar el mundial, sinó perquè també ha inculcat els valors de l'humilitat, el treball i el sacrifici als més joves.

Però arribats a aquest punt em qüestiono dues coses:
1. El premi es dóna pels mèrits obtinguts l'any en qüestió, és a dir, 2010. Llavors no em quadra que l'explicació que dóna el jurat sigui que a més del mundial 2010, hagi guanyat l'Eurocopa 2008.
2. Què passa amb els mèrits de: Contador, Rossi, Phelps, Loëb... no se'l mereixen també?

Espero les vostres opinions al respecte.

La cursa per la pilota d'or

2010-09-04T05:06:00.000-07:00

Ja resta menys per saber qui ha estat el millor jugador de la passada temporada. A priori, són cinc els clars candidats a adjudicar-se aquest premi: Xavi, Iniesta, Sneijder, Forlán i Messi. Analitzem un per un aquests jugadors i els seus mèrits durant la temporada passada:

- Xavi Hernàndez Creus (F.C. Barcelona, 30 anys)
Per a mi, ha de ser el guanyador d'aquest concurs. Podríem entrar a debatre si ja s'ho mereix per la seva trajectòria o per quallar una gran temporada. Jo crec que pels dos motius és mereixedor del premi. Xavi és el cervell del Barça, si ell funciona, l'equip funciona. Ha guanyat una lliga, dues supercopes, un mundial de clubs i un mundial a nivell de seleccions. Cada any que passa, Xavi està més fi i, aquesta temporada, no ha estat per menys. Xavi pilota d'or 2010.

- Andrés Iniesta Luján (F.C. Barcelona, 26 anys)
L'home de Fuentealbilla, l'home del mundial. La seva temporada va estar marcada per les lesions, no va jugar gaire. Però la seva qualitat és inmensa, ho demostra en cada partit que juga. A la lliga només va marcar un gol, i en el mundial 2, un d'ells per donar el títol a la selecció espanyola. Ha guanyat el mundial de clubs, la lliga espanyola, dues supercopes i el mundial de seleccions. Per a mi, hauria de ser la pilota de plata.

- Wesley Sneijder (Inter de Milà, 26 anys)
L'holandès ha quallat una temporada espectacular, amb totes les lletres. Ha guanyat l'Scudetto, la copa d'Itàlia, la copa d'Europa i ha quedat subcampió del mundial de seleccions amb Holanda. Va ser l'home més destacat de la seva selecció i el seu màxim golejador. Jugador amb una qualitat inmensa i un terrible xut, hauria de ser la pilota de bronze d'aquest any.

- Diego Forlán (Atlético de Madrid, 31 anys)
L'incombustible uruguaià no deixa de superar-se cada temporada. Autor de més de 25 gols la temporada anterior, ha guanyat la UEFA amb l'Atlético jugant un paper rellevant. A més, a nivell de seleccions, ha portat la modesta Uruguai a les semifinals del mundial, un fet històric. A més, ha estat escollit millor jugador del mundial i un dels màxims golejadors. Sens dubte, és mereixedor del reconeixement d'estar entre els cinc millors de tot el món.

- Leo Messi (F.C. Barcelona, 23 anys)
L'astre del futbol dels últims anys. Peça fonamental per a la consecució del sextet, i els títols de la temporada passada. Pitxitxi de la lliga espanyola però, amb l'agravant de fer un mundial desastrós amb la seva selecció, l'Argentina. Es el millor jugador del món però no el de la temporada passada.

Ràcing - Barça (0-3): Com si fós el mes d'abril

2010-08-29T11:57:00.000-07:00

El Barça 2010/2011 ja ha començat la seva aventura per revalidar el títol de lliga. El seu primer partit era a Santander. Hi havien dubtes sobre com reaccionaria l'equip després del culebrot Ibrahimovic, però els dubtes s'han dissipat ben ràpidament al minut 2. El Barça sortia amb l'esquema habitual: el 4-3-3 i amb Valdés a la porteria, Dani Alves i Maxwell als laterals i amb Piqué i Abidal a l'eix de la defensa. Busquets ha fet la funció d'stopper acompanyat per Keita i Xavi. A la davantera han jugat els tres magnífics: Messi, Iniesta i Villa.

El partit ha començat accidentalment ja que Puyol s'ha ressentit d'unes molèsties al bessó esquerre i ha estat Piqué qui l'ha substituït. Ja des de bon inici el Barça ha marcat el seu ritme de joc. Així, Messi ha marcat un golàs amb la cama dreta al minut 2 després d'una gran assistència d'Iniesta. El Ràcing, per la seva part, intentava jugar-la i combinar, però el dispositiu defensiu del Barça es mostrava infranquejable. David Villa ha jugat enganxat a l'esquerre fent el camp ample i cada diagonal que feia cap al centre era sinònim de perill. En una d'elles, Villa ha centrat a l'àrea i Toño, porter del Ràcing, ha tret de punys cap al centre on, majestuosament, Iniesta ha clavat una vaselina perfecte al primer toc. S'arribava al descans amb un 0-2 més que merescut i amb Valdés de protagonista després d'aturar un penal injust.

Semblava que, a la segona part, el ritme imposat pels culés baixaria, però no ha estat així. El ritme del Barça es mantenia i el to físic dels càntabres baixava. Això ho ha aprofitat Alves que, en una de les seves incomptables internades ofensives, ha posat una centrada mesurada al cap de Villa que ha anotat el 0-3 definitiu al marcador. A partir d'aquí, el partit no ha tingut més història. M'agradaria destacar el bon partit de Villa i el majestuós encontre d'Iniesta i Messi. Cop a bon escuder, Maxwell continua amb la seva progressió i Abidal, avui com a central, no ha ofert cap tipus de vulnerabilitat. Al final, comença la lliga igual que l'any passat: amb victòria i bon joc.

Sorteig Champions 2010-2011

2010-08-26T10:42:00.000-07:00

Ja tenim el sorteig de la Champions League 2010/2011. Els equips ja poden començar a planificar el seu viatge per la competició de les competicions. La gran d'entre les més grans. Un sorteig en el que equips com el Reial Madrid no eren caps de sèrie, i que ho han acabat notant amb el grup que els hi ha tocat. Però analitzem detingudament cada grup:

- Grup A: Sens dubte l'Inter parteix com a principal favorit per a classificar-se. El que es preveu apassionant és la lluita per la segona plaça que dóna accés als vuitens de final. En principi haurien de ser Tottenham i Werder Bremen qui se l'haurien de disputar, però el Twente, recordem que és el campió holandès, no serà precisament una ventafocs. La gran campanya de l'equip que entrenava Steve Mclaren i Brian Ruiz, el seu millor jugador, fan que aquest equip s'hagi de tenir en compte.

- Grup B: Per mi és el grup de la mort. Cap d'ells és un equip punter però la suma de cada conjunt fa preveure que serà apassionant veure qui d'aquests equips passarà. Per mi, haurien de ser Lyon i Benfica qui passéssin però, el Schalke de Raúl no posarà les coses fàcils. L'Hapoel ha de ser la ventafocs però tots sabem que els viatges a Israel compliquen, i molt, la vida als contraris.

- Grup C: Aquí hi trobem el primer equip de la lliga espanyola: el València. Se les haurà amb el màxim candidat a passar de ronda, el United. El València no té l'equip de l'any passat ja que han marxat Villa, Silva, Marchena, Alexis... per això no veig clara la seva classificació. Tinc molt respecte al Rangers, sobretot a casa seva, perquè sabem que a fora de les illes el seu nivell baixa espectacularment. La principal ventatja pel Bursasspor podria ser el factor camp, ja que a fora patirà i molt.

- Grup D: El grup del Barça. Potser el grup a priori més assequible de tots. Però el de l'any passat també ho era a priori i mira tot el que va patir. El que menys m'agrada és la distància dels desplaçaments: Kazan, ben dins de Rússia, Copenhaghen ben al nord d'Europa i Grècia, on l'ambient pot ser insoportable. El rival més complicat podria ser el Panathinaikos ja que domina el factor camp a la perfecció. La ventafocs crec que seran els nòrdics.

- Grup E: El grup del finalista de l'any passat, el Bayern. L'equip de Van Gaal té l'obligació de passar i amb nota el tall cap als vuitens juntament amb la Roma. En teoria poca història en aquest grup ja que no veig ni Cluj ni Basilea capaços de donar la sorpresa.

- Grup F: Ja era hora que al Chelsea li toqués un grup mig complicat. Estàvem acostumats als seus duels amb equips de segona o tercera fila. Aquí veurem el veritable potencial dels londinencs. Li intentaran buscar les pessigolles el bon equip del Marsella entrenat per Deschamps, l'Spartak de Moscú de Pareja i el Zilina eslovac, la revelació de la prèvia de la Champions. Pronòstic? no descarto que siguin Chelsea i Spartak els qui passin.

- Grup G: El grup del Madrid. Si haguéssin jugat fa 30 anys estaríem parlant del grup de la mort per excel·lència amb 3 històrics com els blancs, el Milan i l'Ajax, que torna a la màxima competició després de 5 anys d'absència (com m'agrada tornar a veure l'Ajax a l'escaló més alt). Auxerre podria ser el tapat, però no li veig molt futur en aquest grup.

- Grup H: L'Arsenal ho pot tenir més complicat del que es pot arribar a pensar. Si s'adorm ho passarà malament ja que Shaktar Donetsk és un bon equip igual que el Braga (recordem que van eliminar el Sevilla). També hi dirà la seva el Partizan, un equip que està creixent gràcies a la inagotable cantera balcànica.

Mascherano i Ibrahimovic: Sí o no?

2010-08-24T11:01:00.000-07:00

Resta menys d'una setmana pel començament de la lliga de futbol espanyola. En principi les plantilles ja haurien d'estar tancades, però coses del futbol, el mercat d'estiu tanca les portes el 31 d'agost (cosa que mai entendré). Són molts els equips que estan acabant de perfilar les seves plantilles seguint la seva estratègia. Els grans no en són una excepció: El Madrid busca un davanter centre, i el Barça negocia amb Mascherano i podria estar buscant una sortida per a Ibrahimovic.

Arribats a aquest punt, per què no analitzem què està passant amb aquests dos futbolistes? Comencem per l'argentí. Segons la meva forma d'entendre el futbol, el jefecito és més que apte per jugar al Barça. És un jugador que aportaria equilibri, lluita, brega i sentiment al mig del camp culé, que a hores d'ara es veu orfe de Touré Yayá i només compte amb Busquets i la possible pujada d'Oriol Romeu al primer equip. Aquest jove apunta maneres, i moltes. Però jo l'aniria pujant al primer equip en cas d'urgència, no pas per costum. Seguim amb Mascherano: Un home que té l'edat perfecte per arribar al Barça, 26, i sent el capità de l'albiceleste i titular indiscutible del Liverpool anglès. Serà titular? no ho sé, s'ho haurà de guanyar ja que Busi està que se surt, però el meu veredicte seria més que positiu per a la seva contractació.

El tema d'Ibra és més diferent. Enlloc de tractar-se d'una entrada, podríem estar parlant d'una sortida. Em fa mal veure'l en aquesta situació, ja que crec que el principal culpable és el seu representant, l'arxiconegut Mino Raiola. Crec que Guardiola compte amb ell, i el fet de no fer-lo jugar davant el Sevilla, fou un missatge pel representant, no pel jugador. El meu veredicte, en aquest cas, també seria positiu, ja que crec que tampoc va fer tan mala temporada l'any passat i aquest estarà més que aclimatat al joc blaugrana.

L'essència del futbol és a casa nostra

2010-08-22T07:11:00.000-07:00

Quan vaig començar a escriure sobre l'actualitat futbolística, tenia en ment parlar de les excel·lències d'aquest esport: parlar dels mundials, jugades històriques, tècnics i jugadors històrics o cèlebres... vaig anomenar el bloc "L'art del futbol". Perquè, el futbol per a mi, és un art. I el que jo i molts més simpatitzants del Barça vam presenciar ahir, fóu art. Recordem que ahir era dia 21 d'agost, teòricament una data en la que, la majoria d'equips, encara no han disputat cap partit oficial o amb una mínima intensitat competitiva.

Ens hem de sentir afortunats d'estar visquent l'època més daurada del club en tots els seus 111 anys d'història. Veure Xavi marejar la perdiu com ahir és un regal dels déus. Veure la ovació que es va endur Iniesta o Villa no té preu. Veure com 90.000 persones felices després de saber que el seu equip ha guanyat i ha donat espectacle, no té preu. En quant al partit, haig de reconèixer que Maxwell s'està sortint en aquesta pretemporada. Ja va acabar la temporada com a titular i oferint bon joc, aquest pot ser el seu any. Alves... què dir d'Alves? no para. Sempre córrer, amunt i avall, ara posa pilotes a l'àrea i després ja li ha robat a Capel. Sensacional.

Des del primer moment, es va veure que el Barça disputaria una altra nit màgica a l'estadi. Xavi jugava com si estés a la jornada 20 de lliga. Messi arriba a aquesta temporada amb més ganes que mai, i ahir, ho va demostrar amb un fabulós hat-trick. El menys positiu per a mi? Veure Ibra assegut a la banqueta. Missatge d'en Pep cap a l'Ibra? Jo crec que més aviat missatge d'en Pep a Raiola. Com acabarà la cosa? Millor que ens deleïtem pel col·lectiu, no deixem que els egos personals ens distreguin. El camí està marcat, ara només l'hem de seguir.

Prèvia Champions League: Anada

2010-08-19T06:01:00.000-07:00

La Champions està a punt de veure els seus darrers competidors. Clubs de tot Europa, coneguts i no tan coneguts, bons i no tan bons, clàssics i no tan clàssics es juguen poder participar a la millor competició del món. De moment, ja s'han disputat els partits d'anada d'aquesta eliminatòria final. I aquests n'han estat els resultats:

- Zenit 1 - 0 Auxerre
- Dynamo Kiív 1 - 1 Ajax
- Rosenborg 2 - 0 Copenhagen
- Sparta de Praga 0 - 2 Zilina
- Young Boys 3 - 2 Tottenham
- Salzburg 2 - 3 Hapoel Tel Aviv
- Basilea 1 - 0 Sheriff
- Partizan 2 - 2 Anderlecht
- Braga 1 - 0 Sevilla
- Werder Bremen 3 - 1 Sampdòria

A primera vista destaquen un parell de sorpreses evidents: La derrota del Sevilla al camp del Braga i la del Tottenham a can Young Boys. Els sevillans van sortir mossegant i controlant el partit, fins i tot Luis Fabiano va estabellar una pilota al pal just al començar l'encontre. Però després Matheus va aconseguir l'únic gol del partit. El que li va passar als Spurs encara va ser més greu: anaven perdent 3-0 contra el modest Young Boys, en el qual va destacar l'africà Henri Bienvenu (apunteu aquest nom). Per cert, pels aficionats de l'Espanyol, gran partit de Ben Sahar amb l'Hapoel, l'equip del seu país, que va aconseguir un dels tres gols del seu equip.

Podríem destacar, també, la victòria del modest Zilina al camp de l'històric Sparta de Praga i la victòria del Werder Bremen per 3-1 davant la Sampdòria en el duel més espectacular d'aquestes eliminatòries.

En resum, els principals noms d'aquesta eliminatòria hauran de remuntar en el partit de tornada si volen jugar la màxima competició continental. Per la seva part, Werder Bremen, Rosenborg, Zilina i Hapoel semblen haver fet els deures i només una catàstrofe els impediria jugar la Champions. Estarem atents al partit de tornada.

Sevilla 3 - 1 Barça: Primera nit màgica al Camp nou?

2010-08-15T06:52:00.000-07:00

La normativa obliga a jugar, al menys, amb 7 jugadors que tinguin fitxa del primer equip en tot moment durants els 90 minuts que dura un partit. Així, ahir en Pep va decantar-se per aquesta fórmula. Miño, Sergi Gómez, Romeu i Jonathan van ser els jugadors del filial afortunats de sortir en l'onze titular. Si hagués volgut, en Pep hagués pogut fer jugar més jugadors de la primera plantilla (per exemple, Messi i Adriano seien a la banqueta), però la seva confiança en els joves és extremadament gran.

Miño va fer unes quantes aturades de mèrit. Sergi Gómez va estar entonat en moltes ocasions per aturar Luis Fabiano. Oriol Romeu va ser, per mi, el millor jugador de la cantera que va jugar ahir. I Jonathan va donar mostres de la seva gran tècnica i intel·ligència dins del camp. El Barça va començar bé. Tocant. Fins i tot es va avançar al marcador amb un bon gol d'Zlatan. Així es va arribar a la mitja part. Però ben entrada la segona meitat, van començar a arribar els gols del Sevilla: Dos de Kanouté i un de Luis Fabiano. Toca remuntar, i, el Barça, remuntarà.

Seguirà apostant Pep pels canterans a la tornada? Farà jugar els vuit campions mundials? Que arribi ja el dia de la tornada!

P.D.: Sergi Gómez, un arenyenc de mar com en Cesc, que debuta a l'èlit del futbol! Visca Arenys! Visca el meu poble!

De pretemporada

2010-08-11T03:32:00.000-07:00

Fidels seguidors de l'Art del Futbol: ja sóc aquí de nou. Després de la meva estada de pretemporada a la paradisíaca Manga del Mar Menor, torno amb ganes i il·lusions renovades per afrontar una temporada que serà intrigant, màgica i sobretot, molt i molt llarga. Per anar agafant una mica de rodatge i de condició física, us presento aquí el calendari que hauran d'afrontar els equips catalans de cara la temporada que s'acosta:

1 i 20. Ràcing vs Barça i Espanyol vs Getafe.
2 i 21. Barça vs Hèrcules i Vilarreal vs Espanyol.
3 i 22. Atlético de Madrid vs Barça i Espanyol vs Almeria.
4 i 23. Barça vs Sporting i Reial Madrid vs Espanyol.
5 i 24. Athletic Bilbao vs Barça i Espanyol vs Osasuna.
6 i 25. Barça vs Mallorca i Reial Societat vs Espanyol.
7 i 26. Barça vs València i Mallorca vs Espanyol.
8 i 27. Saragossa vs Barça i Espanyol vs Llevant.
9 i 28. Barça vs Sevilla i Deportivo vs Espanyol.
10 i 29. Getafe vs Barça i Espanyol vs Màlaga.
11 i 30. Barça vs Vilarreal i Ràcing vs Espanyol.
12 i 31. Almeria vs Barça i Espanyol vs Hèrcules.
13 i 32. Barça vs Reial Madrid i Atlético de Madrid vs Espanyol.
14 i 33. Osasuna vs Barça i Espanyol vs Sporting.
15 i 34. Barça vs Reial Societat i Athletic vs Espanyol.
16 i 35. Espanyol vs Barça.
17 i 36. Barça vs Llevant i València vs Espanyol.
18 i 37. Deportivo vs Barça i Espanyol vs Saragossa.
19 i 38. Barça vs Màlaga i Espanyol vs Almeria.

Primer, m'agradaria comentar que aquest sorteig és una farsa de mida descomunal. Quantes temporades fa que debutem al camp del Ràcing? Quants anys fa que el Barça i el Madrid juguen el clàssic al novembre? Això de l'ordinador no m'agrada gens... no sé què us semblarà a vosaltres. En qualsevol cas: benvinguts amics meus tots!

L'art del futbol se'n va de pretemporada

2010-07-15T13:33:00.000-07:00

L'equip de l'Art del Futbol (Jo mateix), se'n va de pretemporada a la Manga del Mar Menor, un entorn privilegiat per començar a treballar per la temporada que ve.

Bon estiu c@tosfera i a reveure!

L'onze del mundial

2010-07-12T10:55:00.000-07:00

Primer de tot haig de dir que els trofeus individuals s'han d'acabar. De totes totes i sense contemplacions. I si han d'existir, que no ho facin els periodistes, si us plau. Demano per tant, que qui hagi de votar els millors jugadors de l'any o d'un mundial siguin els Cruyff, Charlton, Eusebio, Pelé, Zico, Zidane, Platini, Maradona, Matthaus, Klinsmann, Kempes i companyia... I si no ho volen fer, que s'acabi aquesta paperina que representen les distincions individuals. Com que jo no sóc ningú, em puc permetre el luxe de treure les meves conclusions particulars sobre aquest magnífic campionat que va concloure ahir. Per tant, aquí ve la meva llista dels millors jugadors del mundial.

- Porters: Iker Casillas (Espanya), Maarten Stekelenburg (Holanda) i Vincent Enyeama (nigèria).

- Defenses: Carles Puyol i Sergio Ramos (Espanya), Antolín Alcaraz (Paraguay), Gio Van Bronckhorst (Holanda) i Fàbio Coentrao (Portugal).

- Migcampistes: Xavi Hernàndez i Andrés Iniesta (Espanya), Thomas Müller i Mesud Özil (Alemanya), Lee Seung Yul (Corea del Sud), Kevin Prince Boateng i Annan (Ghana) i Michael Bradley (USA).

- Davanters: Robinho (Brasil), Diego Forlán (Uruguay), David Villa (Espanya), Robert Vittek (Eslovàquia), Mesud Özil i Miroslav Klose (Alemanya), Keisuke Honda (Japó) i Asamoah Gyan (Ghana)

L'art del futbol

2010-07-11T15:13:00.000-07:00

D'entre tots els motius que em van dur a prendre la decisió de començar a escriure en un bloc, n'hi havia una que destacava per sobre de totes: Havia vist infinitat de vídeos de la història del mundial i jo, com també a milions d'amants d'aquest esport, vam quedar rendits amb el Brasil del 70 o l'Holanda del 74. Però, ara per ara, crec que hem d'afegir un altre equip a la gran llista dels millors equips de la història: la selecció espanyola, formada majoritàriament per jugadors del Barça.

Perquè per a la història quedarà que Espanya va guanyar el primer mundial a l'Àfrica. Però per a tots aquells culés o amants del bon futbol, veurem que el Barça és el primer equip de futbol en conquistar un mundial de seleccions. Si us haig de ser sincers, us mentiria si digués que dins meu no hi ha una remota part que s'ha alegrat d'aquest títol. I no ho dic ni molt menys pel país, per Espanya, sinó perquè aquest equip compta amb 8 jugadors del Barça, i quasi 10 catalans a les seves files. En un cap de setmana de tantes emocions com la Manifestació del milió i mig de persones, crec que la millor feina per rematar l'auge del catalanisme i donar una plantofada a aquells que ens menyspreen és guanyar un mundial amb una selecció on els catalans són una peça fonamental.

L'altre final d'un Mundial

2010-07-07T14:40:00.000-07:00

Sóc petit. Tinc 10 anys i, quan acabo cada dia l'escola, agafo la pilota i me'n vaig a jugar a futbol al frontó del poble. Amb mi hi vénen els meus amics: L'Isaac, en Sergi, en Carles, l'Oriol, l'Agustí, en Mario i l'Albert. El primer és llarg i respingat, el seu ídol es diu Busquets. El segon és un esquerrà molt ràpid i amb una més que bona tècnica, es fa passar per Robben. En Carles, en canvi és tot un valent, un lluitador que mai acaba les garrofes, i com no, el seu heroi és en Puyol. L'Oriol, en canvi, és un jugador més moreno de pell, i extremadament ràpid, té molt bon xut i marca molts gols gràcies al seu oportunisme; el seu heroi és en Pedro. L'Agus, per la seva part, és tot un atleta, no para de còrrer en tota l'estona i acaba sempre xop de tant suar, com el seu ídol, en Kuyjt. Jo, en canvi, sóc més "pelotero", m'agrada molt tocar la pilota i faig jugar l'equip. Sóc en Xavi. En Mario, per la seva part és un noi ros, li diuen que sembla un holandès, a més el seu jugador preferit es diu Sneijder. I per últim, sempre hi ha el típic que no té ni idea de futbol, però ve a jugar amb els seus amics perquè sinó es quedaria a casa sense fer res. Com que a l'Albert ningú el vol a l'equip, es converteix en l'àrbitre a qui ningú fa cas.

Arribem al frontó. Ens situem els dos equips -amb l'àrbitre al mig- un al costat de l'altre fent veure que escoltem els himnes dels respectius països i la nostra imaginació comença a volar. Les vuvuzelas no paren de sonar; l'estadi és ple; els crits són eixordadors, amb prou feines pots escoltar el teu company. Espanya la mou, Holanda la persegueix. Els flashos de les càmeres es multipliquen i els crits d'ànim ressonen a l'úníson. Al final 0-2. Un dels dos equips ha guanyat. Jo no m'enrecordo de qui, sóc un nano que al seu moment tenia 10 anys i que ara ja en té 22. Qui creieu que va guanyar?

El Guaje posa la roja a semis

2010-07-03T13:47:00.000-07:00

Un partit i dos combinats que volien fer història. Dos equips que mai abans havien estat a les semifinals d'un mundial. Dos formes d'entendre el futbol totalment antagòniques però igualment lícites. Espanya no ha presentat novetats en l'onze titular, el mateix esquema de sempre que molts s'entesten a veure com a 4-3-3 però que jo ho veig com un 4-2-3-1 claríssim. Per la seva banda, Paraguay ha canviat el seu esquema per jugar amb el clàssic 4-4-2 amb dues puntes que, per sorpresa de tots, han estat formades per Valdez i Cardoso.

El partit ha començat amb una pressió asfixiant dels paraguayans, amb un Valdez que s'ha buidat des del primer moment i que, fins i tot, ha creat alguns problemes a la defensa espanyola. També se li ha estat anul·lat un gol per fora de joc, que jo considero clar. Espanya no s'ha trobat a gust a la primera meitat. Costava molt combinar pel terra i arribar als puntes de forma clara. S'ajuntava molta gent al centre del camp i l'única forma d'arribar a dalt era amb les passades llargues. Villa i Torres no han aparegut gens a la primera meitat i l'únic que semblava endollat al partit era Iniesta. Així s'ha acabat la primera part.

La segona part ha començat amb la mateixa línia de la primera: Espanya dominant amb la possessió però sense crear perill. Del Bosque ha vist que la cosa no funcionava i ha canviat a Torres per Cesc per tal de tenir més possessió al centre del camp i més velocitat de circulació. Amb aquestes, Cardozo ha vist com Piqué li feia un clar penal. L'àrbitre ha xiulat però Casillas n'ha aturat el penal. L'única opció que tenien els sudamericans per guanyar el partit s'esfumava. A la següent jugada, Villa ha vist com li xiulaven un penal que no ha volgut xutar -suposo que és pel que va fallar amb Hondures- i Xabi Alonso l'ha fallat després d'haver hagut de repetir-lo.

Però crec que, quan veritablement el joc ha canviat, ha estat quan el físic de Paraguay s'ha vingut avall. Això i sumat que ha entrat Pedro per la banda en substitució d'Alonso -ara sí que era 4-3-3-, ha fet molt de mal. En una gran jugada personal d'Iniesta, aquest l'ha cedit a Pedro que ha estabellat la pilota al pal, però com sempre, l'oportunista de Villa ha marcat l'únic gol del partit fent d'autèntic killer. Espanya, sense patir molt però amb un futbol que no ha arribat a ser el de sempre, passa a semis per primera vegada a la història. El rival: Alemanya

Maradona és humà, per qui encara no ho sabia

2010-07-03T09:13:00.000-07:00

La figura de Maradona ha estat molt criticada durant la fase prèvia de classificació per al mundial. Jo era un d'ells, per cert. Consideràvem que la selecció albiceleste no jugava a res, no tenia un patró clar de futbol. Bàsicament era un equip amb la millor davantera del món però molt descompensat al darrere. També va ser l'època on més es va criticar la figura de Leo Messi de qui deien que no jugava igual al Barça que amb la selecció. Però Sudàfrica semblava un oasis dins de totes aquestes crítiques. Argentina s'havia classificat per quarts amb autoritat i la figura de Maradona era alabada i inclòs es permetia el luxe de passar factura a tots aquells que l'havien criticat.

Crec que el principal problema d'Argentina és que no ha valorat prou el joc de l'equip que avui ha tingut davant. Alemanya és un conjunt extremadament ordenat en defensa i amb una velocitat al davant que fa molta por. Maradona, però, enlloc de tenir més cura al centre del camp i afegir un possible home més allà, ha decidit deixar Mascherano sol però secundat per Di María i Maxi que no són dos prodigis defensant. Alemanya se n'ha beneficiat i ben aviat, Schweinsteiger i un gran Khedira han començat a dominar la parcel·la central del terreny de joc. Així Müller ha avançat els teutons amb un bon cop de cap que ha comptat amb la col·laboració del porter Romero. Argentina patia, mai s'havia vist en aquesta situació en el mundial, on sempre s'havia enfrontat amb rivals menors. "¿Qué pasará cuando nos enfrentemos a un clásico?" Es preguntaven al país del tango. La por tenia fonament.

L'albiceleste no responia. Poca creació al centre del camp i un buit inmens que Messi s'encarregava de tapar venint a rebre massa lluny d'on ell fa mal. Higuaín ha fet un partit molt dolent i Tévez, Di María i Maxi també. A la segona part, semblava que els sudamericans buscaven una resposta. Però aquesta no només no ha arribat, sino que Alemanya, amb uns grans Schweinsteiger, Klose i Müller, ha sentenciat amb tres gols més i una lliçó magistral de com jugar al contraatac. Crec que ha estat un altre partit historic, antològic. A l'alçada del Ghana - Uruguay, o l'Anglaterra - Alemanya. Aquesta nit, veurem si la roja pot classificar-se per les semis, cosa que no ha conseguit mai.

A vegades el futbol és molt injust

2010-07-02T14:25:00.000-07:00

Aquesta és la conclusió a la que arribo després de veure el partit entre l'Uruguay i Ghana. Els primers s'havien caracteritzat per practicar un dels futbols més rudimentaris de tot el mundial: una defensa molt dura amb una línia de mitjos on la qualitat dels jugadors brillava per la seva absència i dos davanters, Forlán i Suàrez que tenen més condicions que la resta de l'equip. Per la seva banda, Ghana practicava un futbol molt més modern, combinatiu però equilibrat a la vegada, i comptava amb jugadors joves de molt futur que ens ho han fet passar d'allò més bé.

Si el títol d'aquest post titlla el partit d'injust, ja us podeu imaginar qui ha guanyat: l'Uruguay. Però si no heu vist el partit, no us el perdeu, especialment els últims minuts de partit. Encara ho acoto més, no us perdeu el minut 119 de partit. Abans d'arribar a la pròrroga, Ghana havia controlat el partit i era el qui més coses feia per manar al marcador. Així, Sulley Muntari ha engaltat un xut llunyà a les acaballes de la primera meitat que s'ha colat per la porteria de Muslera, un porter que avui s'ha mostrat molt nerviós i insegur. La segona part semblava anar pel mateix esquema: Ghana combinant i tocant i l'Uruguay a base de passades a Forlán o Suàrez i que se la juguin ells. Com he dit, un joc primitiu només comparat al d'Anglaterra.

Però qui havia de portar l'empat al marcador? Sí, amics. Forlán ha transformat un bon llançament de falta que ha portar a l'èxtasi a l'afició celeste. Això sí, Kingson hi ha col·laborat bastant. Així hem arribat a la pròrroga que ha transcurregut sense més a destacar. Però finalment ha arribat el minut 119 de partit, és a dir, faltava un per arribar als penals. Hi ha hagut una falta en contra dels sudamericans llançada per Pantsil. La pilota va a l'àrea i els ghanesos aconsegueixen rematar. Amb el porter vençut, Suàrez ha tret la pilota evitant el gol amb els peus, i després amb la mà. Expulsió de Suàrez i possibilitat per Asamoah Gyan de marcar el 2-1 definitiu i classificar els africans. Però Gyan ha estabellat la pilota al pal: penals!

Aquí tot s'ha decidit. Mensah i Adiyiah han fallat per Ghana i Maxi Pereira pels uruguayans. Al final, el Loco Abreu, fent honor al seu mot, ha marcat el penal definitiu a l'estil Panenka. De bojos! El futbol, a vegades, és molt injust.

Brasil fa les maletes

2010-07-02T10:09:00.000-07:00

Al veure l'alineació d'ambdós països, m'ha entrat certa melanconia de temps passats. Els dorsals anaven de l'1 a l'onze, a excepció del 7 d'Elano i el 4 de Mathijsen per Holanda. Aquest petit detall m'ha emocionat, digueu-me freak. El partit prometia. Eren uns quarts de final entre dues de les seleccions que, historicament, han practicat millor futbol però que, en aquest torneig, sembla que han posat per davant l'equilibri defensiu i el control per sobre de la qualitat. Pels carioques, l'única novetat era l'entrada d'Alves per Elano i per Holanda, l'entrada d'Ooijer pel lesionat d'última hora Mathijsen.

El partit ha començat molt tens per ambdues parts. Ja al primer minut del partit, s'han vist un parell d'entrades que demostraven la tensió i els nervis que es vivien. L'àrbitre japonès, crec que ha posat el llistó molt alt i ha tardat en mostrar les primeres targetes. Sincerament, crec que ha dominat bé el partit. A l'igual que Brasil, que s'ha imposat clarament a la primera meitat amb un bon futbol, moltes oportunitats i sobretot, un gran equilibri defensiu. Aquesta ha estat l'essència de Dunga des que va arribar a la banqueta de l'Ordem e Progresso. També s'ha demostrat els problemes que té Holanda sobretot en la zona defensiva, sobretot al veure el primer gol del partit, obra de Robinho i que ha comptat amb la facilitat de la defensa tulipana.

La segona part ha començat sense substitucions en cap dels dos equips i amb un ritme una mica lent de joc, cosa que afavoria molt a Brasil. Però de cop, quan Robben, desaparegut a la primera meitat, ha començat a entrar en joc, les coses han canviat. A forçat una falta de Bastos a la banda dreta que ha servit per a que Sneijder situés una pilota dins l'àrea i que Felipe Melo es fés un autogol. Podríem pensar que l'error ha estat de Melo, però jo crec que la cantada monumental és de Júlio César. Per la repetició podem observar que el porter crida per recollir la pilota, però Melo ja està saltant i per tant, no es pot apartar. També es veu com surt amb els punys a una direcció on no hi és la pilota i finalment, el seu company es fa l'autogol.

Podríem dir que a partir d'aquí ha començat l'espectacle Melo. Diríem que no apte per menors de 18 anys degut a la patètica imatge d'un no-esportista de la seva classe. Aquesta actitud s'ha vist augmentada quan Sneijder ha situat el 2-1 i la remuntada al marcador després d'una magnífica jugada assejada en un còrner. Acte seguit, Melo ha vist la vermella directa després d'una agressió amb els tacs a la cuixa de Robben, qui s'havia convertit en l'estrella del partit. A partir de llavors, Brasil s'ha vist incapaç de crear ocasions de gol. El físic no els ha acompanyat, així com les nefastes decisions preses per Dunga: Substituïr Luis Fabiano per nilmar, davanter per davanter. Deixar Gilberto Silva al camp enlloc de fer entrar un davanter... no acabaria mai em sembla. Vull destacar, però, el coratge, el sentiment, i l'incansable esforç que ha fet el jugador del Barça Alves. Ja al minut 80 llargs, ha fet un esprint de 50 metres per evitar el tercer gol dels holandessos. Així doncs, podríem dir que sorpresa relativa. I la competició Amèrica-Europa que s'anivella.

Mundial - Quarts de final (4)

2010-06-29T13:29:00.000-07:00

Avui es presentava una jornada interessant per dos motius: veure com respondria una de les sorpreses del mundial com era Japó i com ho faria Espanya davant d'un equip complicat com era Portugal. Del primer partit del dia, el Japó - Paraguay, poca cosa hi ha que dir. Si no heu vist el partit, no us molesteu en descarregar-lo o a veure'l en diferit: quatre ocasions i mal comptades. Japó ha presentat per quarta vegada, el mateix onze titular. Jo ja me'l sé de memòria a pesar del complicat que sembla el seu idioma. Per la seva banda, Paraguay presentava un parell de novetats d'ençà l'últim partit de la lligueta: Ortigoza i Benítez substituïnt Cáceres i Valdez, en una decisió sorprenent. Molt poques jugades de perill, l'única un llançament al pal de Matsui. Així, amb l'empat a 0 s'ha arribat a la tanda de penals en la que, per disgust de l'afició nipona, Komano ha fallat la pena màxima i el Paraguay ha acabat imposant-se. Llàstima del Japó però la seva imatge als vuitens ha estat nefasta. Sens dubte ha estat el pitjor partit del que portem de mundial.

Per la nit estava previst un duel espectacular: el derbi ibèric. Queiroz ha mantingut el seu onze solsament amb l'entrada d'Almeida al lloc de Danny, una decisió que per mi, l'ha perjudicat. Espanya ha sortit amb l'onze tipus tot i haver-hi jugadors que no estan 100% bé físicament. Des del primer minut, Espanya ha controlat el partit i el seu inici ha estat molt contundent. La Roja creava perill amb xuts llunyans de Torres i Villa, i Portugal res de res. Fins ben entrada la mitja hora de partit, els lussos no han donat senyals de vida, i menys la seva gran estrella, Cristiano Ronaldo. CR7 ha passat sense fer soroll per aquest mundial, i quasi podria dir que no s'ha mogut gaire ni ha estat especialment treballador en els partits. Per a mi és una de les decepcions del mundial juntament amb Rooney.

Espanya, com he dit, dominava clarament però els portuguessos arribaven a compta gotes. A la segona part el domini s'ha fet més abusiu. Ramos ha culminat un excel·lent partit i ha desbordat moltes vegades a Coentrao. Villa s'ha erigit en l'home del partit després de marcar l'únic gol del partit en una jugada "made in" Barça. També m'agradaria destacar el gran partit de Busquets, Puyol i Llorente, que ha donat un toc diferent a l'equip després de substituir Torres. Espanya, doncs, a quarts de forma més que merescuda, encara que el marcador pugui induïr a pensar que el partit ha estat molt igualat. El proper rival dels espanyols serà el Paraguay.

Mundial - Quarts de final (3)

2010-06-29T03:27:00.000-07:00

Dos partits de vuitens de final més i dos teòrics candidats al títol que es classifiquen pels quarts de final: Brasil i Holanda. El primer de jugar dels dos fóu Holanda davant d'una sorprenent Eslovàquia. El partit va estar dominat totalment per Holanda. Dominat en quant a possessió, però el ritme era tan lent i la circulació de la pilota tan feixuga que els eslovacs no van patir massa anant darrere la pilota. Els jugadors de Weiss pretenien allargar el 0-0 quant més estona millor, però ben aviat, Arjen Robben amb un gol marca de la casa va avançar els tulipans. Era la primera oportunitat clara dels holandessos, però els eslovacs ja s'havien plantat alguna vegada a la porteria d'Stekelenburg.

Com deia Robinson, l'1-0 no era un mal resultat per Eslovàquia per afrontar els minuts finals del partit, ja que en qualsevoll jugada aïllada podia arribar l'empat i forçar la pròrroga. De fet, abans que Sneijder sentenciés al minut 84, Vittek havia pogut marcar un parell de gols. D'Eslovàquia em quedo amb vàries coses: Hamsík no ha estat el jugador que hem vist durant tota la temporada al Calcio. Vittek s'ha consumat com un gran golejador. Weiss serà la perla del futur i està cridat a, juntament amb Hamsík i Skrtel, liderar un projecte engrescador pel país. Al final, 2-1 i passa Holanda.

L'altre partit de vuitens el van disputar Brasil i Xile, en un partit en el que a priori els carioques no ho tindrien gens fàcil. Bielsa havia planificat un partit tàctic espectacular, digne dels millors estrategues de la història del futbol. Però en realitat, l'equip no va respondre tan bé com el dia d'Espanya. Potser degut a la falta d'efectius o al cansanci. De fet el dispositiu va funcionar bé fins que, en un dels punts dèbils de Xile, els llançaments de cantonada, Juan va avançar als brasilenys amb un gol de cap. Però el cop dur de veritat el va clavar Luis Fabiano per posar el 2-0 5 minuts després del primer gol. Així va arribar la meitat del partit. Bielsa va voler canviar les coses, posant a Valdivia, un dels meus jugadors favorits, Millar i Tello. Però la cosa no va funcionar. Al final 3-0 amb últim gol de Robinho i Brasil que passa a quarts i se les haurà amb Holanda. Quin partidàs!

Mundial - Quarts de final (2)

2010-06-27T13:23:00.001-07:00

Quin dia de futbol! Començàvem la jornada amb un a priori extraordinari Anglaterra - Alemanya. S'esperava molt d'aquest partit, i de fet, no ha estat per menys. Estava veient el partit amb el meu pare i el meu germà, i de cop els he deixat anar: "Crec que estic veient un dels millors partits de la història dels mundials. Aquest partit el recordarem molts anys". I aquest és el meu sentiment. M'ha encantat el partit. Sobretot m'ha encantat Alemanya. Podríem dir que d'aquest partit en trec dues conclusions:

1. Anglaterra segueix jugant igual que fa 40 anys quan l'equip dels Charlton va guanyar el torneig. El mateix esquema, el 4-4-2 amb dues puntes i el mateix estil rudimentari de penjar la pilota i viure de les segones jugades.

2. Alemanya és menys Alemanya que mai i s'ha sabut adaptar al futbol modern.

A partir d'aquí, partidàs de Müller. El jugador del Bayern ha fet un estrip a Cole. Acompanyat d'un bon Klose i les errades dels anglessos, han posat les coses més que fàcils als teutons. Per Anglaterra poca cosa, poca creativitat i una fragilitat defensiva molt accentuada. Cappello té els dies comptats.

El segon partit l'han disputat l'Argentina i Mèxic. Als primers minuts el matx ha estat prou repartit, fins i tot els mexicans dominàven. L'equip d'Aguirre és un bon bloc però no té creativitat al centre del camp tot i tenir dues bones bandes com Guardado i Gio, i una bona davantera amb Chicharito, que ha marcat un autèntic golàs. L'albiceleste no ha fet gran cosa, de fet ha arribat 4-5 vegades i n'ha marcat tres, dos de Tévez i un del Pipita Higuaín. A destacar l'últim gol de Tévez. Per tant, ja tenim uns altres quarts de final: Argentina - Alemanya.

Mundial - Quarts de final (1)

2010-06-27T09:28:00.000-07:00

Ja tenim dos classificats pels quarts de final del mundial. El primer d'obtenir el passi fóu l'Uruguay. Un equip que, ha anat de menys a més en aquest campionat. El primer partit davant de França va mostar una cara extremadament defensiva i sense idees en atac que basava principalment el seu bagatge ofensiu en la figura de Forlán. En els vuitens de final, davant de Korea, es va veure com el bloc defensiu funciona, sent un dels equips menys golejats del campionat. A destacar el partit de Luisito Suarez que, amb dos gols, va contribuïr enormement a la classificació del seu equip. Passa l'Uruguay i cau eliminat un dels equips que millor futbol creava, Corea del Sud. Un equip i un continent que veuen com el seu futbol va a més i ja es poden jugar les garrofes en grans tornejos amb els més grans. Moltes felicitats per Corea i pel futbol asiàtic.

A l'altre eliminatòria, es jugaven el passi als quarts de final dues de les seleccions més fermes d'aquest mundial: Ghana i els States. Dos països a l'alça a nivell futbolístic en tots els sentits: tècnic, tàctica i psicològic. Dos equips que han practicat molt bon futbol en els 3 partits que els precedien. Al final ha passat Ghana amb un gol de Boateng, que està realitzant un gran mundial, i Gyan, un autèntic killer. Per part americana, només va poder marcar Donovan, l'estrella de l'equip, i de penal. Ghana passa, gràcies a Gyan i Boateng, però també gràcies a les grans aportacions d'Annan, un gran migcentre, Ayew i una bona estructura defensiva. Sens dubte, el seu punt més feble és la porteria. Per Estats Units, em quedo amb el bon paper de Bradley i Jozy Altidore, a part del millor jugador de la seva història, Donovan.

Per tant, el primer enfrontament de quarts serà entre l'Uruguay i Ghana.

Mundial - Vuitens de final (4)

2010-06-25T14:23:00.000-07:00

Ja tenim el quadre sencer dels quarts de final. Aquesta tarda-nit s'han classificat els darrers 4 equips: Brasil, Espanya, Portugal i Xile. Però vegem com han quedat definitivament els grups 7 i 8:

Els enfrontaments dels vuitens de final seran:

- Brasil vs Xile
- Espanya vs Portugal

Mundial - Vuitens de final (3)

2010-06-25T03:19:00.000-07:00

4 equips més per afrontar els vuitens de final. En el grup 5, s'han classificat Holanda com a primera de grup i ple de punts, i en segona posició un gran Japó que ahir va passar per sobre de Dinamarca. Pel que fa al grup 6, Paraguay s'ha classificat com a primera de grup i Eslovàquia com a segona. Destaquem el fracàs d'Itàlia i del Camerún i el digne paper de la ventafocs del campiona, nova Zelanda, que ha passat per sobre dels italians.

Les dues eliminatòries que enfrontaran els dos grups quedaran de la següent manera:

- Holanda vs Eslovàquia
- Paraguay vs Japó

Mundial - Vuitens de final (2)

2010-06-24T10:55:00.000-07:00

El grup 3 i 4 del mundial ja està totalment decidit. Algunes sorpreses hem trobat en aquests dos grups on probablement s'ha produït el millor joc del torneig, sobretot per part d'Alemanya i dels Estats Units. Veiem doncs, quins 4 equips han passat als vuitens de final.

Els vuitens de final seran disputats per:

- Alemania vs Anglaterra
- USA vs Ghana

Mundial - Vuitens de final (1)

2010-06-24T10:38:00.000-07:00

Ja tenim els primers classificats pels vuitens de final de la competició. Recordem que, els equips classificats del grup 1 i 2, s'enfrontaran als vuitens de final. Així, com podeu observar a les classificacions dels dos primers grups, els classificats són Uruguai com a primera de grup i Mèxic com a segon del grup 1. I Argentina com a primera de grup i Corea del Sud com a segona del grup 2.

Per tant, els primers vuitens de final seran disputats per:

- Uruguay vs Corea del Sud.
- Mèxic vs Argentina

A destacar l'eliminació del combinat francès com a última de grup. A França, aquest fracàs no ha sentat gens bé i, el president de la República, Sarkozy, ja ha demanat a Thierry Henry una reunió per explicar aquesta mala imatge del combinat. Rodaran caps aquesta setmana als elisis.

Mundial - Dia 11

2010-06-21T15:14:00.000-07:00

La notícia podria ser: Espanya ha guanyat 2-0 a Hondures. O Portugal ha endossat 7 xarxes a Corea del nord. I finalment, El mundial es destapa i ens regala 10 gols en 3 partits. La veritat és que el dia d'avui ha estat espectacular. Primer perquè els portuguessos necessitaven guanyar pel màxim nombre de gols possible a Corea. Més que res per passar en cas d'empat amb la Costa d'Ivori per la diferència de gols a favor. Podríem dir, però, que encara que sembli mentida el resultat és enganyós. La veritat és que no podem dir que Corea hagi fet un gran partit, però a partir del 3-0, Portugal no ha tingut rival. Han marcat Tiago per partida doble, Almeida, Liedson, Cristiano, Simao i Raul Meireles. Així Portugal és segona de grup amb 4 punts i està virtualment classificat pels vuitens de final a falta de l'últim partit del grup amb Brasil.

El segon partit del dia tenia l'alicient de veure qui es faria amb el lideratge del grup H, el grup d'Espanya. Xile partia com a favorit, segons el meu entendre, i Suïssa crec que es conformava amb l'empat. El partit ha estat dur, de fet Behrami ha estat expulsat amb vermella directe per una plantofada a la cara d'un jugador xilè. Una mica rigurosa l'expulsió. Xile atacava, i finalment ha marcat amb gol de Mark González després d'una gran jugada de Paredes. A partir d'aquí el partit s'ha animat i Suïssa ha buscat directament l'empat, sense contemplacions. Li han faltat minuts, i també una mica de sort. Per tant, doncs, Xile líder de grup i quasi classificat.

El partit d'Espanya es presentava com a complicat però quasi ningú dubtava de la capacitat de l'equip per guanyar davant Hondures. La veritat és que des del primer moment, la Roja ha sortit a mossegar i s'ha vist molt més endollada que en el partit de Suïssa. Les ocasions eren cada vegada més clara, i fins i tot ha estabella Villa un xut al pal. L'arbitratge ha estat horrorós, doncs s'ha menjat dos penals claríssims a favor d'Espanya. Villa finalment ha fet un golàs, per a mi el gol del mundial, després d'una gran jugada personal. Amb l'1-0 s'ha arribat al descans i poc després, el mateix Villa ha anotat el 2-0 definitiu. Amb un Villa crescut, les ocasions no paraven darribar, però el marcador no es movia, ni amb un penal que ha fallat el mateix Guaje. Al final, 2-0, un marcador curt però que serveix a Espanya per esdevenir segona de grup i afrontar amb optimisme el partit final amb Xile. Veurem què ens depara aquest grup tan obert. S'admeten apostes.

Mundial - Dia 10

2010-06-20T14:02:00.000-07:00

Avui, en el primer partit del dia, hem pogut veure un bon partit entre els combinats d'Eslovàquia i el Paraguay. Especialment per part dels segons, ja que els eslovacs en prou feines han entrat en el partit. Els sudamericans se sabien favorits i a les seves mans estava aproximar-se definitivament als vuitens. Amb una alineació súper ofensiva -Valdez, Santa Cruz i Barrios en punta-, els paraguayans s'han avançat amb un bon gol de Vera, després d'una bona jugada de Barrios. A la segona meitat el nivell ha baixat i això ho ha aprofitat Eslovàquia per avançar línies. Hamsik ha estat molt fluix i l'únic que semblava aportar perill era Weiss. Finalment, Riveros ha establert el 2-0 definitiu. La classificació està quasi assegurada pel Paraguay.

Si bé Paraguay partia com un dels favorits del grup, l'altre era sens dubte, l'actual campió: Itàlia. Avui s'enfrontava amb la dèbil nova Zelanda. Però Itàlia està molt malament, arriben molt justos a aquesta fase final, cosa que s'estèn a la resta de combinats europeus. De fet, els oceànics s'han avançat amb gol d'Smeltz en l'única arribada en tot el partit. Però a la mitja hora, Iaquinta ha transformat un penal que ha establert les taules al marcador. Itàlia se situa segona de grup empatada amb el seu rival d'avui. Eslovàquia esdevé el cuer però manté encara possibilitats per a classificar-se.

L'últim partit del dia prometia un espectacle descomunal. Brasil i Costa d'Ivori s'enfrontaven en el grup de la mort. Pèro no us enganyaré, el partit no ha estat res de l'altre món. Els africans m'han decebut molt ja que en cap moment han pujat el nivell defensiu i tampoc han creat ocasions més enllà d'algun xut llunyà. Brasil poca cosa: 3 xuts i 3 gols. El primer de Luis Fabiano amb una gran jugada col·lectiva, i el segon després de dos controls amb les mans. El tercer i definitiu l'ha realitzat Elano, qui ha hagut de deixar el terreny de joc després d'una entrada criminal. Ja a les acaballes del partit, Drogba ha retallat distàncies. Brasil ja és als vuitens i Portugal podria demà avançar als africans. La segona posició es vendrà molt cara en aquest grup.

Mundial - Dia 9

2010-06-20T13:49:00.000-07:00

Holanda jugava el partit inaugural del dia davant el Japó, un equip que havia sorprès el primer després de guanyar el Camerún d'Eto'o. Les coses semblaven complicades, doncs, pels tulipans i això ho van notar. En tot moment van tenir dominat el partit en quant a possessió, i fins i tot el partit va ser soporífer per moments. Japó esperava al darrere i vivia de contraatacs llançats per la seva estrella, Honda. Però només començar la segona meitat, Sneijder va aprofitar una jugada aïllada i amb un xut contundent des de fora l'àrea va anotar l'1-0 definitiu al marcador. Els tulipans ja són a vuitens de final.

En l'altre partit de grup, el Camerún va fer una molt bona primera meitat davant de Dinamarca. De fet, Eto'o va avançar els africans al marcador, tot i que l'alegria els duraria poc, ja que Bendtner empatava el partit vint minuts després. A la segona part, el Camerún va desaparèixer totalment i els europeus van començar a dominar el partit, en part gràcies al bon partit de Poulsen al centre del camp, qui va dominar la parcel·la a la perfecció. Dinamarca creava ocasions però el gol no va arribar fins que Rommedahl va posar el 2-1 definitiu al marcador. Camerún, per tant, eliminat. Un nou fracàs de la selecció que sempre sembla ser l'esperança africana però que mai ha demostrat aquesta fama.

En el darrer partit del grup d'Alemanya, Ghana s'enfrontava a Austràlia. Els africans podien sentenciar la seva classificació pels vuitens però no ho van fer. Els koales es van avançar al marcador a contra pronòstic després d'un gol d'oportunisme de Holman. Les àguiles negres, de llarg el millor equip africà del moment, va començar a enllaçar jugades i així va conseguir l'empat gràcies a un penal transformat per Gyan, després d'unes mans que van provocar l'expulsió de Harry Kewell. El grup queda molt obert amb Alemanya i Sèrbia jugant-se el passi als vuitens.

Mundial - Dia 8

2010-06-18T13:39:00.000-07:00

Avui començàvem el dia amb un, a priori, sensacional duel entre Alemanya i Sèrbia. El primer venia d'haver guanyat contundentment el partit inaugural, i el segon de perdre. Els teutons dominaven absolutament el partit i, de fet, havien creat ja algunes ocasions de gol. Però llavors ha aparegut l'àrbitre espanyol Undiano Mallenco, a qui considero un dels millors. El col·legiat, doncs, ha decidit expulsar rigorosament Klose, el davanter alemany, per dues targetes grogues. El partit ha canviat a partir d'aquí. Amb els alemanys tocats per l'expulsió, Jovanovic ha establert el 0-1 just abans d'acabar la primera meitat. A la segona part, l'equip d'Antic ha aguantat les escomesses de l'equip de Löw, qui ha trobat en Özil el seu jugador de referència. Ha donat dues assistències magnífiques a Podolski, però aquest les ha desaprofitat, inclòs un penal fallat. Així, Alemanya es complica. Tenim, doncs, triple empat al grup amb Ghana que podria segellar la seva classificació virtual demà contra Austràlia.

El segon partit l'han disputat Eslovènia i USA. Ha estat un partit molt emocionant, doncs els americans han conseguit remuntar un 2-0 en contra. L'equip eslovè s'està destacant com a gran bloc defensiu -a la fase de classificació pel mundial només va rebre sis gols-. Els eslovens s'han avançat amb un gol de Birsa i s'ha consumat amb el de Ljubijankic abans del descans. A la represa, els homes de Bradley han sortit a mossegar i així, Donovan ha conseguit retallar distàncies amb un bon gol i el fill del seleccionador ha posat les taules al marcador. Finalment, a cinc minuts del final s'ha anul·lat un gol legal que hagués suposat la victòria pels americans.

L'últim partit del dia havia de suposar el ressorgiment de l'Anglaterra de Capello després de l'empat inaugural amb USA degut a l'error de Green. Ha jugat Green? ha jugat James, era d'esperar. Però ni així ha estat capaç de marcar Anglaterra a Argèlia, una selecció per la qual no sento cap tipus de simpatia degut al seu joc. El grup està molt compacte i qualsevol cosa pot passar. EUA jugarà amb Argèlia i una victòria el classifica. Qui ho té més difícil és Eslovènia que amb un empat amb Anglaterra li serveix. Anglaterra necessita guanyar. Estarem davant del primer fracàs mundialista? I el de França?

Mundial - Dia 7

2010-06-17T13:50:00.000-07:00

Avui el mundial s'ha desmelenat. Avui, hi ha hagut futbol i del bo. Avui, finalment, hi ha hagut gols. Avui, ha jugat l'Argentina. L'albiceleste s'està coronant com la selecció més fiable a dia d'avui, potser seguida per Alemanya. La selecció de Corea del Sud que tant ens va agradar en el partit inaugural amb Grècia, avui ha estat un simple juguet en mans d'una selecció que té, probablement, la millor davantera del món: Higuaín, Tévez, Messi i Kun Agüero, i que es permet el luxe de no fer jugar a Diego Milito. L'unica pega és que Messi no marca, però quan ell té la pilota, l'equip s'il·lumina. A destacar també el hat trick de Gonzalo Higuaín, un jugador que a vegades falla molt, però que a final de temporada sempre acaba amb un registre golejador impressionant. Al final, 4-1 per l'Argentina i classificació pels vuitens de final.

El segon partit del dia el disputaven dos equips que van perdre el partit inaugural: Grècia i nigèria. Els primers mai havien marcat en un mundial i els segons, per increïble que pugui semblar, s'han marcat l'objectiu d'arribar, com a mínim, a les semifinals. El partit ha estat trabat i de fet, les super àguiles s'han avançat al marcador amb un gol de Kalu Uche, jugador de l'Almeria. Però Grècia no es rendia. Així, primer ha marcat Salpingidis per empatar i després, Torosidis, després d'un error garrafal del porter Enyama, ha avançat definitivament els hel·lens. Els africans, virtualment eliminats, els argentins primers de grup, i el segon lloc que se'l disputaran Grècia i Corea l'última jornada de grup. Jo aposta pels coreans.

L'últim partit del dia el jugaven Mèxic i França. Amb la victòria d'Uruguay ahir, l'equip que no guanyés avui ho tindria difícil per passar a la següent ronda. França havia empatat amb l'Uruguay al partit inicial, i avui es presentava com a favorita. Però amb Domènech a la banqueta és impossible guanyar, i menys amb el mal ambient que es viu al país de l'Elisi. Doncs res, la mateixa història que al primer partit: França amb molts problemes per crear perill i joc, i Mèxic aguantant perfectament el seu moment. Bon partit de Márquez i de Gio, per cert. Al final, els mexicans s'han avançat amb un gol en possible fora de joc de Chicharito i de Cuauthémoc Blanco, després de transformar un penal comès per Abidal. Passarà França? Algú dubta que Uruguay i Mèxic empataran?

Classificació Jornada 1

2010-06-16T13:36:00.000-07:00

Mundial - Dia 6

2010-06-16T13:18:00.000-07:00

Els mitjans espanyols es congratulaven avui pel debut de la roja. Poc s'esperaven que, després de tanta espectació i d'estar pensant abans d'hora amb qui s'encreuaria als vuitens de final, que un combinat modest, com és el suís, els amargaria el debut. Ha estat un partit dominat de cap a peus per Espanya, amb més del 60% de possessió i moltes ocasions de gol, inclús un llançament al pal d'Alonso. Molts llançaments, però poc encert. Així s'ha arribat a la mitja part. Però només començar la segona part, Fernandes ha culminat una jugada afortunada establint l'1-0 definitiu al marcador. S'ha de dir que els helvètics també han estabellat una pilota al pal.

Per tant doncs, Espanya comença amb derrota el mundial. Però si us haig de ser sincer, crec que Espanya es classificarà per la següent ronda, i no m'estranyaria gens que ho fés com a primera de grup. Primer perquè crec que Xile guanyarà a Suïssa, i aquesta última empatarà amb Hondures.

Però aquest no ha estat el primer partit del dia, ni tampoc el primer partit del grup H. Hondures i Xile s'enfrontaven a l'Mbombela Stadium per tractar de començar amb bon peu. Al final, l'equip de Bielsa s'ha endut el gat a l'aigua amb gol de Beausejour, i comparteix lideratge de grup amb la flamant Suïssa. Pel que fa a l'últim partit del dia, l'Uruguay, sense fer un gran partit, ha destrossat la selecció anfitriona amb un contundent 0-3 amb dos gols de Forlán i un d'Álvaro Pereyra. Per tant, la jornada 2 ja ha començat i alguns equips comencen a despedir-se del campionat, i d'altres, a reafirmar-se.

Mundial - Dia 5

2010-06-15T14:46:00.000-07:00

Després de l'empat d'Itàlia amb Paraguay, Eslovàquia es presumia com l'equip que agafaria el lideratge del grup perquè se suposava que acabaria guanyant als kiwis de nova Zelanda. De fet han començat guanyant amb el gol del seu davanter refèrencia del que vam parlar en aquest bloc, Vittek després de rematar de cap una centrada de Sestak al minut 50. Així, quan ja s'acabava el partit, al minut 93 Winston Reid ha marcat també de cap per posar l'empat al marcador i conseguir el primer gol en tota la història en un mundial. Trobem doncs, un quàdruple empat al grup.

El partit de la jornada es jugava aquesta tarda. Enfrentats, Portugal i Costa de Marfil es disputarien, en teoria la classificació com a segones de grup darrere del Brasil, un dels favorits de World Cup Bet. Podríem estar parlant del rival d'Espanya als vuitens en cas de ser aquests, els primers classificats del seu grup. Ha estat un partit amb ocasions però on ha predominat el respecte entre ambdós conjunts. Cap dels dos ha volgut prendre riscs excessius i s'ha acabat donant per bo l'empat.

L'últim partit del dia, el disputat entre Brasil i Corea del nord es presumia com el més desigualat de la primera jornada de campionat. De fet Brasil ha dominat el partit, sense fer un bon futbol. Han arribat vàries vegades a porteria coreana, però no aconseguien finalitzar. Per la seva banda, els coreans arribaven de forma molt tímida a l'àrea rival. Hem de dir que Alves ha estat suplent de Maicon i ha entrat a la segona part. Així, finalment Maicon ha fet un golàs sense angle per obrir la llauna que tancaria Elano. Però en aquest partit, Corea del nord també ha obtingut la glòria marcant el primer gol en la seva història en un mundial. Per tant, Brasil es col·loca líder de grup.

Mundial - Dia 4

2010-06-15T12:20:00.000-07:00

Tres partits, i podríem dir que dues sorpreses. Primer de tot van jugar Holanda, una selecció que segueixo i m'agrada bastant, davant de Dinamarca. Va costar i molt obrir la llauna, de fet va ser Simon Poulsen qui va marcar en pròpia porta. Els danesos en la seva línia veient-se inferiors, el que buscaven era no començar el campionat perdent, però Kuyt va acabar amb el seu desig establint el 2-0 definitiu. Així doncs, el bon joc no ha predominat en el debut dels tulipans.

El segon partit de grup aspirava a ser un passeig pel combinat d'Eto'o, el Camerún. Jo sempre he pensat que aquesta selecció estava sobrevalorada, i en aquest partit m'ho han demostrat. Per moments, Japó ha estat molt superior. Tot semblava indicar que l'accés a vuitens estaria entre Holanda, Camerún i Dinamarca. A dia d'avui, després de la victòria de Japó sobre Camerún i el partit d'Holanda amb Dinamarca, no em semblaria estrany que els japonessos i els holandessos passéssin. Què en penseu?

L'última partit va ser disputat entre Paraguay i Itàlia. Tot feia pensar que seria un partit duríssim i amb moltes targetes. Doncs només dues targetes, una per equip i amb Paraguay avançant-se al marcador amb un gol d'Alcaraz just abans d'acabar la primera meitat. Itàlia, bastant inoperant en atac, va poder aconseguir l'empat amb un gol de De Rossi.

Mundial - Dia 3

2010-06-13T14:39:00.001-07:00

Avui, al ser eleccions a can Barça, no he pogut veure el partit d'Algèria i Eslovènia. El meu desplaçament com a soci per a exercir el meu dret, ha impedit que estigués davant de la pantalla de la televisió per veure el primer partit del dia d'avui. Tot i així, al veure algun que altre resum, observo que hi ha hagut poques oportunitats per ambdues parts i que, el partit, s'ha decidit en l'enèssima errada d'un porter en aquest campionat. Diuen que la pilota influeix molt a l'hora d'atrapar-la, però veient Chaouchi i Green ahir, jo dubto bastant de la seva solvència com a porters. Per tant, Eslovènia es col·loca líder de grup per davant d'Anglaterra.

El segon partit sí que l'he pogut veure. L'encontre disputat entre Sèrbia i Ghana ens ha ofert, una vegada més, com Ghana és l'equip més solvent de l'Àfrica. Un conjunt que ha sortit en tot moment a circular la pilota amb un gran Annan, que ha estat l'amo i senyor del centre del camp i un oportú Gyan, que a part del gol de penal, ha estabellat dues pilotes a la fusta. El penal ha estat de còmic. Kuzmanovic, bon jugador de l'Stuttgart per cert, ha tocat la pilota amb la mà dins l'àrea com si fós jugador de bàsket. Bona sensació de Ghana i Sèrbia que, sense fer un mal partit, acaba el dia en blanc.

I per acabar la millor selecció del mundial fins ara. Veient jugar els alemanys, són uns clars candidats a la victòria final. És un bloc molt i molt jove però des del primer minut han sortit a guanyar. Lliçó futbolística d'Ozil, jugador del Bremen que a mi em recorda bastant a Silva i que, segur que si segueix en aquesta línia, acabarà en algun gran. Poca cosa Austràlia que en prou feines ha aportat res. Al final, 4-0 i encara s'ha quedat curt el resultat.

Mundial - Dia 2

2010-06-12T14:20:00.000-07:00

La veritat és que aquesta tarda de dissabte de mundial ha estat molt més distreta a nivell futbolístic que la jornada d'ahir. El primer partit d'avui l'han disputat els coreans del sud davant de Grècia, i la veritat, no hi ha hagut color. Ja ho vam avisar en aquest bloc que, el conjunt asiàtic, era un conjunt molt ben format i que belluga la pilota amb molt de sentit. De fet, els grecs ni l'han olorat, gràcies bàsicament al bon joc de Ki Seung- Yong, un jugador jove però que m'ha encantat. El joc dels hel·lens era molt previsible: pilota llarga al cap de Charisteas i poca cosa més. Al final 2-0 a favor dels coreans. Resultat més que just.

Jo esperava amb gran ànsia el partit de l'Argentina. El partit ha començat amb un ritme interessant. Messi, ja al minut 5, ha demostrat que vol ser el Messi del Barça i acallar totes les crítiques. Sens dubte, el Pibe ha estat el millor home de l'equip. Un equip que s'ha dedicat a dormir el match quan s'han vist amb el gol a favor, després d'un gran remat de cap de Heinze a la sortida d'un còrner. nigèria no ho ha fet gens malament. Per moments han creat ocasions però els falta materialitzar-les.

L'últim partit ha estat, per a mi, el millor partit del que portem de Mundial. Anglaterra davant USA, es presentava com un partit a priori assequible pels primers, però res d'això. Els americans s'han dedicat a tocar la pilota amb molt criteri, i a no rifar-la. De fet, han pogut marcar en un parell d'ocasions d'Altidore, estabellant un llançament al pal. M'ha agradat molt Dempsey, un jugador senzill que tot el que fa, ho fa bé. Anglaterra ha fet una més que bona segona part, però li ha afectat massa el 1-1 després de que Gerrard els avancés. Per cert, no us perdeu el gol de Dempsey i la cantada monumental del porter anglès Green. Algú creu que seguirà sent el titular de l'equip de Capello?

Mundial - Dia 1

2010-06-12T03:45:00.000-07:00

Per fi! Ja ha començat la gran festa del futbol. Se m'ha fet molt llarga l'espera, però al final tot arriba. La veritat és que és un goig veure com un continent tan pobre com l'africà pot organitzar un event tan important mediàticament. Espero que tot surti perfecte i que el futbol sigui una eina globalitzadora i transmissora dels valors que tan fan falta avui en dia: esportivitat, salud i equip.

El primer partit va ser jugat entre els anfitrions i els mexicans. Fóu un match caracteritzat pels nervis típics del partit inaugural i per un soroll esfereïdor provocat pels bafana-bafana que s'han pres això d'animar a la seva selecció amb moltes ganes. Futbolísticament, el partit va ser distret. La qualitat la va aportar Mèxic amb un bon partit de Giovani dos Santos que va fer un estrip a la defensa sudafricana però amb una inoperància ofensiva per part del Guille Franco preocupant. Em costa entendre certes coses del Vasco Aguirre amb l'alineació d'ahir: 1. La no titularitat del Chicharito, 2. La no titularitat de Guardado, 3- La poca capacitat de l'entrenador per buscar solucions al partit.

Després d'avançar-se els locals amb un golàs de Tshabalala després d'un gran xut culminant un contraatac demolidor. Pels mexicans, va marcar el culé Rafa Márquez que, en cas de ser posat al marcat, veuria el seu preu revaloritzat. El segon partit del grup, disputat entre Uruguay i França fóu molt discret, apàtic i lent. Els charrúa, sabent-se inferiors, van decantar-se per una fortalessa defensiva i constants interrupcions. La seva principal arma era robar pilotes al mig del camp i cedir-les a Forlán per a què s'inventés alguna genialitat, però tret d'algun xut, res de res.

A França estan molt preocupats pel joc del seu equip. Un joc molt pla, lent i sense intensitat. El millor va ser Diaby, però a la segona part va desaparèixer. Especialment dolent, va ser el partit de Ribéry i Gourcuff que només apareixia en pilotes aturades. Veurem com s'afronta el Dia 2 del Mundial.

Mundial de Sudàfrica: Els 23 d'Alemanya

2010-06-01T14:41:00.001-07:00

Ara us presento un equip que, com el cas d'Holanda, considero ferm candidat a guanyar el títol mundial. Trencant amb una generació envellida de jugadors, el combinat alemany presenta una nova fornada de jugadors joves i amb il·lusió que ho donaran tot per fer un bon paper i guanyar el ceptre mundial. Així, aquests joves seleccionats per Joachim Low són els següents:

Porters:
- Manuel Neuer (Schalke 04), Tim Wiese (Werder Brêmen) i Jörg Butt (Bayern Munich).

Defenses:
- Dennis Aogo (Hamburg), Holger Badstuber (Bayern Munich), Jerome Boateng (Hamburg), Arne Friedrich (Hertha Berlin), Marcell Jansen (Hamburg), Philipp Lahm (Bayern Munich), Per Mertesacker (Werder Brêmen) i Serdar Tasci (Stuttgart).

Migcampistes:
- Sami Khedira (Stuttgart), Toni Kroos (Bayer Leverkusen), Marko Marin (Werder Brêmen), Mesut Özil (Werder Brêmen), Bastian Schweinsteiger (Bayern Munich) i Piotr Trochowski (Hamburg).

Davanters:
- Cacau (Stuttgart), Mario Gómez (Bayern Munich), Stefan Kiessling (Bayer Leverkusen), Miroslav Klose (Bayern Munich), Thomas Müller (Bayern Munich) i Lukas Podolski (Colonya).

A mi m'encanta Neuer, un porter jove que va sonar per reforçar el Barça en passades temporades. En defensa, crec que els jugadors que haurien de jugar són Janssen al lateral esquerre i Lahm al dret, amb Tasci i Mertesacker al centre. A destacar Tasci, jugador de l'Stuttgart que em sembla un portent i un potencial crack. Al centre del camp m'agradaria que juguéssin Marin, Schweinsteiger, Kroos i Muller, l'autèntica sensació de la bundesliga. És una combinació d'experiència i joventut. M'encanta Marin, i m'encanta Kroos. I en atac crec que es jugarà amb dues puntes, que a dia d'avui haurien de ser Gómez i Cacau.

El comentari Betfair:
- La classificació d'Alemanya pels vuitens es paga a 1,25 euros per euro apostat.
- La classificació d'Alemanya i Austràlia pels vuitens es paga a 6 euros per euro apostat.
- La classificació d'Alemanya i Sèrbia pels vuitens es paga a 2,68 euros per euro apostat.
- La classificació d'Alemanya i Ghana pels vuitens es paga a 3,65 euros per euro apostat.
- Que Alemanya sigui campiona de grup es paga a 1,97 euros per euro apostat.
- Que Gómez sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 5,3 euros per euro apostat.
- Que Cacau sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 7,6 euros per euro apostat.
- Que l'equip guanyi el títol es paga a 16 euros per euro apostat.

Mundial de Sudàfrica: Els 23 de Suïssa

2010-05-26T14:58:00.007-07:00

Avui començarem el repàs a les llistes de convocats de les seleccions amb Suïssa. El país neutral per excel·lència no pretèn passar com a desapercebut pel torneig i promet donar molta guerra a les dues potències del seu grup: Espanya i Xile. Per això, el conjunt entrenat pel gran i mític ex entrenador del Munich deBaviera, Ottmar Hitzfeld, presenta els següents convocats:

Porters:
- Diego Benaglio (VfL Wolfsburg), Johnny Leoni (FC Zurich) i Marco Woelfli (Young Boys Berne).

Defenses:
- Mario Eggimann (Hannover 96), Stephane Grichting (Auxerre),Stephan Lichtsteiner (Lazio), Ludovic Magnin (FC Zurich), Philippe Senderos (Everton), Steve Von Bergen (Hertha Berlin) i Reto Ziegler (Sampdoria).

Migcampistes:
- Tranquillo Barnetta (Bayer Leverkusen), Valon Behrami (West Ham United), Gelson Fernandes (St Etienne), Benjamin Huggel (Basilea), Marco Padalino (Sampdoria), Pirmin Schwegler (Eintracht Frankfurt) i Goklan Inler (Udinese).

Davanters:
- Albert Bunjaku (FC Nuremberg), Eren Derdiyok (Bayer Leverkusen), Alexander Frei (Basilea), Blaise Nkufo (Twente Enschede), Hakan Yakin (FC Lucerne) i Xherdan Shaqiri (Basilea).

Els suïssos són uns jugadors amb talent però a qui els hi falta picardia, malícia en termes futbolístics clar. Tenen una bona defensa amb homes coneguts com Senderos, Magnin o Lichtsteiner. Al mig del camp trobem els jugadors que, a mi personalment, m'agraden més de l'equip: Inler, un gran organitzador amb gran xut desde la llarga distància i amb una capacitat brutal per utilitzar les dues cames. Barnetta és una autèntica bala que sempre pot crear perill tant si juga de lateral com si juga d'interior. I també, per acabar amb la mitja, no podem obviar un geni i figura i potser un dels millors jugadors de la història del país, el gran Hakan Yakin. En atac dues autèntiques bèsties depredadores: Frei i n'Kufo.

El comentari Betfair:
- La classificació de Suïssa pels vuitens es paga a 2,72 euros per euro apostat.
- La classificació de Suïssa i Espanya pels vuitens es paga a 3,2 euros per euro apostat.
- La classificació de Suïssa i Hondures pels vuitens es paga a 140 euros per euro apostat.
- La classificació de Suïssa i Xile pels vuitens es paga a 24 euros per euro apostat.
- Que Frei sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 3,2 euros per euro apostat.
- Que n'Kufo sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 3,1 euros per euro apostat.
- L'eliminació de l'equip a la fase de grups es paga a 1,52 euros per euro apostat.

Mundial de Sudàfrica: Els 23 d'Hondures

2010-05-26T14:58:00.005-07:00

El conjunt sudamericà entrenat per Reynaldo Rueda, afronta la seva segona participació en un Mundial després de la seva participació a l'edició d'Espanya 82. Amb un equip amb certs jugadors coneguts però amb un gran desconeixement pel gran públic, Hondures espera donar la sorpresa i classificar-se pels vuitens de final del torneig, el que seria un gran èxit. Aquests són els seus jugadors:

Porters:
- Noel Valladares (Olimpia), Donis Escober (Olimpia) i Ricardo Canales (Motagua).

Defenses:
- Sergio Mendoza (Motagua), Mynor Figueroa (Wigan), Victor Bernardez (Anderlecht), Mauricio Sabillon (Hangzhou Lucheng), Oscar Garcia (Olimpia), Johnny Palacios (Olimpia), Emilio Izaguirre (Motagua) i Osman Chavez (Platense).

Migcampistes:
- Roger Espinoza (Kansas City), Edgar Alvarez (Bari), Wilson Palacios (Tottenham), Hendry Tomas (Wigan), Julio Cesar de Leon (Torino), Amado Guevara (Motagua), Ramon Nunez (Olimpia) i Danilo Turcios (Olimpia).

Davanters:
- Carlos Pavon (Real España), David Suazo (Genova), Georgy Welcome (Motagua) i Walter Martinez (Marathon).

Amb un jugador reconegut per línia, el conjunt d'Hondures destaca per la seva potència física i el seu joc de força. Maynor Figueroa s'ha convertit en un dels laterals esquerres més codiciats del món i en una de les estrelles del combinat. Ja són molts que han preguntat al Wigan de Robert Martínez preguntant per ell. Al centre del camp hi trobem tot un portent físic com és Palacios, un jugador amb bona tècnica i distribució de la pilota. En atac destaca Suazo, ex jugador de l'Inter amb un gran olfacte golejador i gran estrella de l'equip.

El comentari Betfair:
- La classificació d'Hondures vuitens es paga a 7,6 euros per euro apostat.
- La classificació d'Hondures i Espanya pels vuitens es paga a 9,8 euros per euro apostat.
- La classificació d'Hondures i Xile pels vuitens es paga a 90 euros per euro apostat.
- La classificació d'Hondures i Suïssa pels vuitens es paga a 140 euros per euro apostat.
- Que Suazo sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 4,6 euros per euro apostat.
- Que l'equip caigui eliminat a la fase de grups es paga a 1,14 euros per euro apostat.

Mundial de Sudàfrica: Els 23 de Portugal

2010-05-26T14:58:00.003-07:00

El gran ex entrenador del Reial Madrid i segon de Fergusson en la seva etapa al Manchester, Carlos Queiroz - to irònic -, busca redimir-se de la mala imatge de l'equip en la fase de classificació pel mundial i passar als vuitens en un grup que, sens dubte, és el grup de la mort. Aquests són els jugadors lusitans:

Porters:
- Eduardo (Sporting Braga), Daniel Fernandes (Iraklis) i Beto (FC Porto).

Defenses:
- Miguel (València), Paulo Ferreira (Chelsea), Ricardo Carvalho (Chelsea), Bruno Alves (FC Porto), Rolando (FC Porto), Ricardo Costa (Lille), Fabio Coentrao (Benfica) i Pepe (Madrid).

Migcampistes:
- Pedro Mendes (Sporting Portugal), Duda (Màlaga), Tiago (Atlético Madrid), Deco (Chelsea), Raul Meireles (FC Porto) i Miguel Veloso (Sporting Portugal).

Davanters:
- Simao (Atlético Madrid), Danny (Zènit), Liedson (Sporting Portugal), Hugo Almeida (Werder Brêmen), Cristiano Ronaldo (Real Madrid) i Nani (Manchester United).

En defensa, aparentment només veient els noms dels jugadors, hauria de ser una de les més segures del campionat. Amb el dubte de Pepe, crec que estarà formada per Bruno Alves i Carvalho de centrals, Miguel al lateral dret i Paulo Ferreira al lateral esquerre. Al centre del camp crec que jugarà amb un trivot format per Meireles, Tiago i Deco i en atac dos extrems com Cristiano i Nani i finalment Liedson en punta. Crec que es classificarà pels vuitens però tampoc veig a Brasil infinitament superior als lussos. Potser la sorpresa la donarà la Costa d'Ivori.

El comentari Betfair:
- La classificació de Portugal pels vuitens es paga a 1,73 euros per euro apostat.
- La classificació de Portugal i Corea del nord es paga a 170 euros per euro apostat.
- La classificació de Portugal i Costa d'Ivori pels vuitens es paga a 8,6 euros per euro apostat.
- La classificació de Portugal i Brasil pels vuitens es paga a 2,18 euros per euro apostat.
- Que Portugal sigui campiona de grup es paga a 4,7 euros per euro apostat.
- Que Ronaldo sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 2,52 euros per euro apostat.
- Que Liedson sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 3,6 euros per euro apostat.
- Que l'equip guanyi el títol es paga a 34 euros per euro apostat.

Mundial de Sudàfrica: Els 23 de la Costa d'Ivori

2010-05-26T14:58:00.001-07:00

Parteixo de la base que un equip entrenat per Sven-Goran Eriksson ja no m'agrada. Trobo que és un tècnic sobrevalorat i que tampoc ha fet tant com per ser seleccionador anglès. Ara, però, amb la Costa d'Ivori tot pot ser diferent. Amb un bon equip, la incògnita serà si el suec és capaç de donar al combinat aquell equilibri tàctic que tant es troba a faltar als equips del continent africà. Aquests són els seus jugadors:

Porters:
- Boubacar Barry (Lokeren Sporting), Aristide Zogbo (Maccabi Netanya) i Daniel Yéboah (ASEC Mimosas).

Defenses:
- Abib Kolo Touré (Manchester City), Emmanuel Eboué (Arsenal), Guy Demel (Hamburg), Souleman Bamba (Hibernian), Benjamin Angoua Brou (Valenciennes), Arthur Boka (Stuttgart) , Siaka Tiéné (Valenciennes) i Steve Gohouri (Wigan Athletic).

Migcampistes:
- Yaya Touré (FC Barcelona), Didier Zokora (FC Sevilla), Emmanuel Kouamatien Koné (International Curtea de Arges), Cheik Ismaël Tioté (FC Twente), Jean-Jacques Gosso Gosso (AS Mònaco) i Romaric N'dri Koffi (FC Sevilla).

Davanters:
- Didier Drogba (Chelsea), Salomon Kalou (Chelsea), Kader Keita (Galatasaray), Aruna Dindane (Portsmouth FC), Gervinho (Lille) i Seydou Doumbia (Young Boys).

Pura dinamita que en dirien alguns al veure tots els davanters amb els que compte la Costa d'Ivori. El problema és com posar-los a tots junts i veure els mecanismes tàctics que han d'utilitzar per tal de mantenir l'equilibri atac i defensa. La defensa és força segura, encara que és una mica anàrquica, sobretot al lateral dret amb Eboué. Touré i Zokora crec que formaran el doble pivot, bastant tècnic a diferència d'altres seleccions del continent. I en atac, Drogba serà la referència i crec que l'acompanyaran Keita i Dindane per les bandes i Gervinho pel centre. Com ja he dit alguna vegada, crec que aquest equip donarà la sorpresa a la fase de grups.

El comentari Betfair:
- La classificació de la Costa d'Ivori pels vuitens es paga a 1,97 euros per euro apostat.
- La classificació de Costa d'Ivori i Corea del nord es paga a 160 euros per euro apostat.
- La classificació de Costa d'Ivori i Portugal pels vuitens es paga a 8,6 euros per euro apostat.
- La classificació de Costa d'Ivori i Brasil pels vuitens es paga a 2,46 euros per euro apostat.
- Que Costa d'Ivori sigui campiona de grup es paga a 5,7 euros per euro apostat.
- Que Drogba sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 2,48 euros per euro apostat.
- Que Gervinho sigui el pitxitxi de l'equip es paga a 7,2 euros per euro apostat.
- Que l'equip guanyi el títol es paga a 44 euros per euro apostat.